l'exemple de "La Mata de Jonc", que apareix a la Crònica de Ramon Muntaner i que expressa, a través d'aquestes herbes de fulles cilíndriques, la força de la unió, és una metàfora que sempre ens ha impressionat, tant per la força de la imatge com pel seu significat.
Diu així: "I si algú em demana: "(...), quin és l'exemple de la mata de jonc?", jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l'arrencaran, encara que alguns més s'hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l'arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà".
Poques vegades s'havia visualitzat de manera tan contundent el que representa la Mata de Jonc del cronista de Peralada com en la manifestació que hi va haver a Barcelona el passat 10 de juliol. El fet que gairebé un milió i mig de persones, de totes les edats, de manera cívica, correcta, pacífica, tranquil·la... amb el cor obert a totes les esperances... s'apleguessin a favor de la nostra llengua i cultura, a favor dels nostres drets i de la nostra dignitat com a nació, és un exercici que dóna una confiança i una força extraordinàries, a més d'esdevenir un antídot formidable contra el pessimisme.
Ens plau de subratllar un episodi que ens sembla especialment destacable. Al principi de la marxa, molts estaven amb el seu grup, digueu-li associatiu, cultural, empresarial, polític, sindical, social, veïnal... Al final, de grup, només n'hi havia un, el d'un poble que expressava llurs anhels i sentiments.
Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, abans d'iniciar-se l'acte, afirmava: "Serem invulnerables si estem junts". El poble va complir exemplarment. La mobilització va ser un exemple de la unitat possible, d'una unitat que aposta per convertir Catalunya en subjecte de les seves decisions. Cal no malbaratar aquesta il·lusió ni diluir aquesta força. La responsabilitat recau ara sobre els nostres governants. "La manifestació fou un clam per a la unitat dels polítics" escrivia, en l'article de divendres, Joan Carreres i Péra.
Tant de bo que els nostres líders trobin espais molt amplis de col·laboració, tant per canalitzar aquest torrent, tan cabalós, d'energia com per assegurar la conservació de les parets mestres de l'edifici del nostre país. Ja s'han fet passos en aquest sentit. Estem convençuts que hi reeixiran.
