ON és BOLKESTEIN?

Des de principis d'any és aplicable la legislació europea sobre liberalització dels serveis, coneguda com a "Directiva Bolkestein". En síntesi disposa que el control administratiu previ de determinades activitats sigui substituït per un simple comunicat o declaració responsable.

La normativa consagra la llibertat d'establiment i la lliure prestació de serveis? S'ha esvaït l'emprenyadora cursa d'obstacles per a l'obertura d'un negoci? S'ha abolit tota la paperassa burocràtica que s'havia de tramitar per obrir una botiga, un bar, un restaurant o un despatx professional? En la realitat, més aviat sembla que tot segueix com abans o... gairebé. Per què?

Malgrat que són nombrosos els serveis liberalitzats, s'exclouen els financers, les xarxes de comunicacions, els transports, els sanitaris, les activitats de joc i els serveis socials...

No obstant, el perill de la directiva no està en el llistat dels serveis que es liberalitzen sinó en la desconfiança que traspua envers el control públic de les activitats privades.

Justament es qüestiona la necessitat de regulació administrativa quan proliferen les pràctiques abusives d'alguns serveis públics privatitzats (aigua, gas i electricitat) i, sobretot, dels serveis financers que són activitats subjectes a control, tant de l'obertura com de la prestació del servei. Per art de màgia els nous negocis que no necessitin d'autorització prèvia seran respectuosos amb el compliment de les lleis?

Aquesta directiva genera dubtes raonables sobre si inaugura una nova era de relacions entre governats i governants. Més aviat sembla obra dels partidaris del mite de la llibertat d'elegir que s'inventen una societat de ciutadans responsables i escrupolosos a l'hora de complir la legalitat. Segons els legisladors, qualsevol botiguer o empresari, abans d'aixecar la persiana del seu negoci, haurà adaptat el local a la normativa. De veritat, aquesta apreciació és creïble? On és la trampa que els eurodiputats han parat?

Doncs està en el poder d'intervenció a posteriori que es deixa en mans de les administracions. Excepte els qui se salten per norma les normes, ningú s'arriscarà a obrir un establiment sense el beneplàcit de l'administració que pot tancar-lo ipso facto si no compleix el garbuix de disposicions tan diverses com els usos urbanístics, el codi de l'edificació, les mesures ambientals i altres condicionants escampats en múltiples normatives sectorials.

Per tot plegat, Bolkestein i els seus adlàters, que ni confien en l'administració ni en l'administrat, han parit una legislació que és un brindis al sol en un país de murris.