Un record emocionat per la mort del president Kirchner Alejandro Eduardo Pérez Giménez. Girona. Sóc argentí de naixement i català d´adopció. He seguit durant aquests últims 33 anys de vivència a Girona, a l'Argentina i em permeto fer algunes reflexions sobre el llegat del Dr. Néstor Kirchner. Arriba a la Casa Rosada en un país econòmicament i moralment arruïnat, va morir en un altre encara carregat de deutes socials i contradiccions polítiques, però millor. Va apostar pels DD.HH., va creure que havia de cessar la violència repressiva, que va aconseguir minimitzar però no abolir. La remoció de la Cort Suprema menemista, la derogació de les lleis de la impunitat, la baixada del quadre de Videla, com a símbol del «Mai més», la reobertura de l´ESMA com un museu de la memòria col·lectiva del genocidi, i la relació més estreta que mai va tenir cap govern amb els organismes de drets humans va ser fonamental en el seu accionar polític. L´assignació Universal per Fill, passant per la reestatització del sistema previsional van ser jugades tremendament difícils, arriscades i clarament progressistes. Va creure en la necessitat d´una política regional, que donés consistència a un relat fortament arrelat a Amèrica Llatina, l´antiimperialisme, irrealitzable des d´un sol país, però possible des de la unitat llatinoamericana. També es va convèncer que el Brasil i Lula eren aliats estratègics de l´Argentina, trencant vells tabús. L´Unasur, del qual era secretari general, va ser una aposta llatinoamericana a la ingerència de l´ALCA. Va tenir activa participació perquè Evo Morales fos president, perquè l´accionar colpista no l´enderroqués, per evitar la guerra entre Colòmbia i Equador, per intentar frenar el colpisme a Hondures i per parar-lo decididament a l´Equador. Les baixes mèdiques al C.P. Figueres Jaume farrerons. figueres. La sorprenent notícia en la qual s´acusa els treballadors del C. P. Figueres de ser els que més sovint «no van a la feina» oblida que l´absència al lloc de treball és una vulneració disciplinària i que, quan un treballador no s´hi presenta, normalment hi ha al darrere una baixa mèdica signada per un professional de la salut. Els únics que no necessiten aquests justificants són els polítics, el torrencial absentisme dels quals no està controlat per ningú. Dit això, ens hem de preguntar per què els serveis centrals de presons ataquen un centre en concret d´aquesta manera. La resposta són les típiques divisions del tripartit. Tenim un director, el Sr. Font, proper a postures independentistes, davant una consellera socialista que juga a l´ambigu joc del PSC. Ambdós personatges pràcticament no es dirigeixen la paraula. Ara bé, si hi ha una responsable de l´absentime laboral a Figueres és la consellera de Justícia, qui ha tolerat l´assetjament laboral com a forma de tapar la boca als funcionaris i sindicalistes molestos, aquells que es neguen a silenciar la corrupció. Tura, no ho oblidem, ha tingut la barra de defensar Mossos condemnats per tortures fins i tot després que el Suprem en confirmés la sentència. Aquesta consellera manté vincles polítics amb la central més corporativista de les presons, que ha passat per tres sigles diferents, sense que li caigui la cara de vergonya. El mobbing és la conseqüència de les reaccions corporativistes que, fent la feina bruta a polítics com Tura, genera les baixes més llargues, a saber, les psicològiques, i amb pitjor pronòstic, perquè el metge no pot fer res per solucionar un conflicte laboral. Tura té molt a callar en el tema de l´absentisme i, no obstant això, ha preferit insultar els treballadors penitenciaris figuerencs. Eutanàsia de la llengua JOAN JANOHER i SADURNÍ. FORALLAC. És un símil, pel mal tracte que rep la nostra parla: a ningú se li escapa el verí mal intencionat que vénen subministrant-li els partits més radicals de l´extremadreta. Mentrestant, els nostres polítics no fan res per treure-la de l´UCI. Tothom sap la gravetat que té, i que de mica en mica s´està morint, sense moure cap dit per contrarestar la malaltia. Atès que el mateix Constitucional accepta els recursos que li presenten els oponents del nostre idioma, per quant aquests haurien de desestimar-ho, i recolzar com a dret institucional la cultura mil·lenària del nostre poble. Però això no funciona així, més aviat tot al contrari. Sentencien en contra d´una cultura perquè uns partits anomenats de manera equivocada democràtics tenen la intenció d´enterrar-la com a llengua de Catalunya. Jo, com molts ciutadans d´aquesta terra, em pregunto: No són capaços els nostres líders polítics de donar un cop de timó i dirigir-se al Constitucional per la xenofòbia anticatalana i maliciosa. Crec que els tribunals també han de fer justícia perquè es respectin les cultures, i nosaltres sempre hem donat mostres de ser respectuosos amb les altres. En canvi, els dards enverinats que planegen ferir-nos provoquen l´acció no legal que se´ns practiqui l´eutanàsia lingüística
