Elon Musk s’equivoca

Ja ho havia sentit anys enrere, que aquesta o aquella persona havia comprat un altaveu intel·ligent al qual podies preguntar-li pel pronòstic del temps o demanar-li que et posés música. Fa un mes uns amics m’expliquen amb alegria que se n’han comprat un. Que es diu Alexa i que la selecció de música que jo escolto a casa seva (vallenatos cursis), és gràcies a ella. Que si dic el seu nom li puc preguntar qualsevol cosa. Noto que la criden amb alegria: Alexa, posa una altra cançó! Alexa, explica’m un acudit! Entre resposta i resposta Alexa intenta vendre’ls alguna cosa.

Surto al pati i veig encallat, una altra vegada, el robot tallagespa. Dins de casa el robot aspiradora ha decidit suïcidar-se saltant al buit des de l’escala. Quines màquines tan ximples, em dic. El meu mòbil em deixa tirat i he de fer gairebé un curs informàtic per restablir pin i contrasenya. Només quan ho aconsegueixo, em sento fora de perill.

Tot i que la tecnologia m’aclapara, i que preferiria tornar a rebobinar cassets amb el boli a haver de baixar una altra aplicació per escoltar les meves orquestres de jazz favorites, va arribar ahir a casa un altaveu intel·ligent. Cada vegada que una màquina, del tipus que sigui, guanya autonomia, recordo de manera inefable un esquetx de Benny Hill on televisors, aspiradores i altres aparells domèstics s’amotinaven contra les persones. L’esquetx acabava amb un grup de televisors fent zàping entre una varietat d’humans que els divertien.

Pocs dies enrere, Elon Musk, el flamant multimilionari amo de «X», va dir que, d’aquí a només set anys, cada família tindrà un robot domèstic a casa i va fantasiejar sobre com de fenomenal que seria tot. Allò em va sonar, vist com està el panorama, a quan jo era petit (anys 80) i la gent parlava de com de prop era estiuejar a la lluna. També serien fantàstics els robots del 2024 i estan lluny de lluir-se.

Tot i això, sóc de l’opinió que la por que els aparells es tornin contra els seus creadors és una por fonamentada. I que no és tant la seva culpa, tan poc hàbils que són (almenys els domèstics), com la nostra. Ja semblen estar moltes vegades contra nosaltres, de manera subtil i silenciosa: costen molt, ocupen massa temps de la nostra vida, ens ofereixen tires de propaganda escombraries i ens envaeixen sense objeccions. De tota manera els rendim homenatge.

Crec que Elon Musk somia despert i que Benny Hill és més encertat amb la descripció en què les màquines ens feien servir al seu gust.

Subscriu-te per seguir llegint