Cartes dels lectors

Eleccions

F.Xavier Roca Font (Girona)

Vaig seguir el debat dels que es diuen els nostres representants polítics al Parlament de Catalunya. La veritat, va ser força avorrit, si no hagués estat per les picabaralles que hi havia entre ells; al final, el Sr. Montilla, surt un altre cop amb el debat cara a cara, fins aquí tot normal; la indignació arriba avui quan la Junta Electoral de Barcelona (no entenc per què no pot ser la Junta electoral de Catalunya) no dóna el vistiplau al debat , i tot depèn que la «Junta Electora Central» espanyola, que es reuneix a Madrid, decideixi si es pot portar a terme un debat a les eleccions a Catalunya. Com podem anar bé per ser un país independent, si per poder fer un debat entre els que opten a ser el president d´una Nació Catalana, hem de dependre de les decisions del país veí.

Favoritismes a la Costa Brava?

Josep Castelló Regencós (Sant Antoni de Calonge)

A Lloret de Mar, contradint la Llei de Costes, s´ha tancat de manera il·legal l'accés a la cala Gran; per altra banda, tampoc no s´ha habilitat l´enllaç de cala Morisca a cala Canyelles. A Palafrugell, després d´un accident mortal al camí de ronda l´any 2005, la servitud de pas encara no s´ha restituït. A Palamós, l´accés a cala Sanià està bloquejat. A Begur, un tram de Fornells el volen fer passar per darrere les cases... Increïble!

Ara que dins de la campanya electoral diversos partits polítics de la demarcació gironina, per motiu d´interès senderista, prometen la rehabilitació i l´enllaç de tots els trams dels camins de ronda, cal que copiïn el model executat entre Llançà i el Port de la Selva. Allí no s´estan de conservar els privilegis de propietaris «intocables» i han alliberat la denominada servitud de Trànsit, definida com dels sis primers metres, mesurats terra endins a partir dels termes o fites maritimoterrestres.

Senyors polítics, la Llei de Costes –tal com diu al seu pròleg– es va fer per conservar la primera línia costanera i evitar la privatització d´espai públic per part d´amos prepotents. Si el que pretenen alguns de vostès és continuar afavorint els vells privilegis –talment com es feia a l´època franquista–, llavors no haver aprovat la llei de 1988 i així s´estalviarien de fer tanta comèdia.

Atenció: senyalització ubicada en un aparador i a nivell del terra!

Silvia Josa Tricuera. (Girona)

A l´avinguda Vila de Madrid, núm. 17 de Blanes hi ha una fleca, amb una zona de càrrega i descàrrega delimitada pel corresponent senyal groc pintat a terra. Fins aquí, cap problema, tothom sap què passa si s´estaciona en aquesta zona amb un vehicle particular en horari laboral però... Què passa els diumenges? Que la Policia Municipal et denuncia perquè, dins l´aparador de l´establiment, a nivell de terra i al costat dels rètols dels gelats, hi ha una placa que prohibeix l´estacionament tots els dies, de 4 a 14 hores.

És evident que sóc una conductora denunciada per aquest fet, però malgrat tractar-se d´un defecte de forma, tenint en compte que l´esmentat senyal no s´ajusta a les pròpies Ordenances Municipals de l'Ajuntament de Blanes ni a la Norma 8.1-IC de Senyalització de Carreteres del Conveni de Viena vigents, he presentat dues vegades escrit d´al·legacions, amb fotografies que demostren els fets i, al cap de tres mesos, no només continuo rebent notificacions de la sanció sinó que, a més a més, la placa continua al mateix lloc, dins l´aparador, a terra i al costat de la propaganda de gelats. I jo em pregunto quants conductors no hauran estat sancionats injustament i indeguda fins ara pel mateix fet? És així com l´Ajuntament de Blanes pensa pagar els seus deutes?

Si us plau, advertiu-ne els ciutadans i visitants de la Vila de Blanes: en aquest lloc, quan estacioneu, en comptes de mirar els senyals a l´alçada i ubicació obligatòries per a la resta de l´Estat, busqueu-les a terra i dins els aparadors de les botigues, que la Policia us denuncia! Tinc fotografies que demostren la meva queixa, tot i que això es pot comprovar, a hores d´ara, en directe. Moltes gràcies per la vostra atenció.

El simbolisme del vot

Lluís Vilà Fernández. (La Bisbal d´Empordà)

Introdueixo a la urna el meu vot, la factura de la llum, els meus impostos, la meva economia, la meva salut, els meus sentiments... Diposito la meva confiança en el polític de gran capacitat oratòria i seducció, li cedeixo gran part de la meva vida i la dels meus fills, perquè ells indirectament també voten; li confio el préstec del meu dia a dia, sense interessos, perquè ell en faci el que vulgui, sense capacitat ni força per rebatre´l en la immediatesa. Quan faig aquest gest, li entrego el meu poder, la meva energia, perquè ell decideixi per a mi en un instant; si ell decideix en contra meva, m´he d´esperar quatre anys per jutjar- lo. Torna a començar.

Aquest és el cicle, quatre anys més d´espera i d´esperança per allò que no acaba d´arribar; paraules, paraules i més paraules, gestos mediàtics, somriures seductors, promeses no materialitzades. Aquest és el simbolisme d´introduir una papereta en una caixa, l´entrega del poder individual ignorant les conseqüències que d´això se´n deriva.

Proposo que si ells no prometen el que diuen, indemnitzin proporcionalment el ciutadà perjudicat i agreujat,si tenen les seves dades com a elector per dipositar el vot, també les tenen per pagar greuges i promeses incomplertes. Seria una bona manera de combatre la pobresa. Que hi hagi bona sort