La nostra recepta nadalenca, no exclusivament gastronòmica però també, consisteix a gastar com si res. On abans hi havia entusiasme malgastador, aquest any hi haurà desesperació, però la fúria consumidora ha de ser indistingible. No estalviï ni un euro, pot ser la seva última oportunitat de cremar-los. Els nord-americans ens van enfonsar en la ruïna, i també ells han inventat el concepte de severance economy o economia de ruptura. Descriu el comportament heroic dels que utilitzen la indemnització per acomiadament per mantenir intacte el tren de vida que van desenvolupar en temps d'eufòria econòmica. Equival a la ruleta de practicar el sexe com si no hi hagués malalties de transmissió sexual, però ha arribat un moment en què el pessimisme és més perjudicial que els virus.
L'economia de ruptura, o gasta com vulguis, s'adapta especialment a la geografia nadalenca. Es necessita molt candor per burlar la policia de l'austeritat i desaprofitar uns euros en productes sense substància. No obstant això, la temeritat de fondre els estalvis per mantenir la ficció de l'opulència és el manifest més radical en favor de la temporalitat de la catàstrofe econòmica. Per no parlar de la fe democràtica en el desenllaç d'una crisi sense vencedors ni vençuts. I si cap d'aquests arguments et convenç, gasta perquè no hi ha marxa enrere. Els nostres diners els van perdre altres abans, sense donar-nos opció ni demanar-nos opinió.
Amb tot, l'estació nadalenca no pot degenerar en una proclamació de la irresponsabilitat. L'economia de ruptura cursa amb penediment. Finalitzada la borratxera, desitjarem haver retallat abans els dispendis. No obstant això, els adeptes de la severance economy admeten que només aquesta cursa cap a la insolvència els va permetre preservar el seny. Per una vegada, ens apuntarem a la solució més perillosa. Aquest Nadal només es pot pecar per defecte de materialisme, ja fomentarem els valors espirituals quan sortim d'aquesta. Gasta com si no hi hagués un demà, qui et diu que hi serà.
