Avui, quan falta molt poc perquè s'acabi aquest any, seria hora de fer un resum del 2010. Però enguany no és pas només un any normal i corrent el que arriba a la seva fi, sinó tota una dècada. De la mateixa manera que parlem sovint dels anys seixanta, setanta, vuitanta i noranta del segle passat, ara hauríem de dir alguna cosa sobre els anys deu d'aquest nou segle XXI.

L'avantatge de tenir una certa edat (un dels pocs que té) és precisament viure i haver viscut a cavall entre dues centúries, i per tant, tenir una certa perspectiva històrica del present amb relació al passat. No cal dir, però, que el món ha canviat tant des dels anys setanta fins a l'actualitat que molts records d'infància i de joventut ara semblen ben bé no ja d'un altre temps (passat i àmpliament superat), sinó més aviat d'un altre món. Per exemple, el fet d'escriure aquestes línies amb un ordinador i amb un sistema operatiu i programa que es va inventar un jove nord-americà al garatge de casa seva hauria sonat a ciència-ficció a començaments dels vuitanta. Per no parlar de poder-lo enviar via correu electrònic a qualsevol empresa o particular quan es vulgui. És més, en aquella època, referir-se a virus, troians o espies dins de l'ordinador, amb la plena normalitat amb la qual ho fem avui dia, no hauria tingut cap sentit. Ens haurien pres per bojos. I hauria passat el mateix si haguéssim esmentat els missatges via Messenger o una xarxa social com ara el Facebook, per no parlar d'un tablet com per exemple l'IPad. És a dir, la tecnologia del 2010 (i la que vindrà!) no té res a veure amb la que teníem fa només trenta anys. De fet, quina tecnologia teníem l'any 1980 a part de la calculadora (sovint elèctrica i amb un rotlle de paper), la fotocopiadora i el fax?

Quan llegim els records de Josep Pla en el seu llibre Primera volada (si no ho recordo malament), descobrim que el seu pare el va portar a Girona per estudiar-hi intern amb una tartana tirada per un cavall. Evidentment, l'autor de Palafrugell ens parlava de costums de feia molts anys, d'un passat molt remot, de quan les eugues i els cavalls encara no havien estat ?substituïts pels automòbils. Però, fa només trenta anys, l'any 1980, un servidor omplia formularis anomenats DUE (amb una màquina d'escriure atrotinada) que constaven d'un original i de cinc còpies. Perquè les dades que s'escrivien en l'original quedessin impreses en les còpies (atenció!) s'havia de posar paper carbó entre els fulls, i a més, després, enquadrar-ho tot un cop s'introduïa dins de la màquina. Ara bé, com que eren formularis que l'endemà al matí s'havien de tramitar al SOIVRE, al FITO o a la duana, si quan s'escrivia la darrera dada es tenia la mala sort d'equivocar-se de tecla (una "n" per una "m"), llavors s'havia d'estripar el formulari i tornar a començar. Qui recorda i escriu això els parla de només fa trenta anys, del 1980, i no pas del 1970 o del 1960.

Tanmateix, no cal anar tan lluny en el temps (fins als 21 anys de l'autor d'aquest article) per poder recordar coses tan tronades com les que acabem de descriure. Per exemple, fa només vint anys, l'any 1990, i en una altra duana, la de la Jonquera, servidor de vostès havia d'anar sovint fins al despatx del segon cap d'aquella institució, trucar a la porta amb els artells dels dits, obrir-la, demanar permís per entrar-hi (evidentment en castellà) i presentar una instància a aquell funcionari, amb la finalitat d'obtenir-ne la signatura, que acabava dient això: "Es gracia que espero alcanzar del recto y digno proceder de vuestra ilustrísima, cuya vida guarde Dios ?muchos años". Ei, escolteu, i no us parlo pas de l'any 1950 o del 1940 (encara que ho sembli), entre d'altres coses perquè encara no havia nascut, no?, sinó de l'any 1990, de només fa vint anys.

Entretant, però, aquell jove nord-americà que hem esmentat abans (aquell que treballava al garatge de casa seva) ja havia inventat un sistema operatiu informàtic, que es deia finestres (Windows), que aviat revolucionaria el món, sobretot del treball i de les comunicacions. No va ser, però, fins a l'any 1998 que un servidor es va apuntar a aquesta nova tecnologia comprant-se un primer ordinador. Encara recordo els maldecaps que vaig passar per poder aprendre els rudiments bàsics del programa per escriure un text, el Word. Tanmateix, la novel·la curta que vaig escriure amb aquell aparell, sistema operatiu i programa era tan dolenta com la que havia escrit uns anys abans a màquina, una i altra vegada, fins a destrossar-me els dits i les orelles dels meus veïns.

Ara bé, l'any següent, el 1999, vaig estar força més inspirat. Per abreujar una mica i sobretot per no fer-me massa pesat, només apuntar que el 23 de novembre del 2000 es publicava el meu primer article en aquest diari. Per tant, enguany ha fet deu anys que primer quinzenalment i després cada setmana intento atraure d'alguna manera la vostra atenció amb les meves divagacions. Per tot plegat només volia donar les gràcies a tots aquells que m'han seguit durant tota aquesta dècada i alhora desitjar a tothom un bon 2011.