Viure bé a Salt i a Washington

E xactament 47 anys, 4 mesos i 25 dies després de la cèlebre marxa sobre Washington per reclamar "treball i llibertat", en va tenir lloc una altra a Salt, més modesta pel que fa al nombre de participants però d'aspiracions molt més elevades, no en va el que es demanava era "viure en pau i bé". Gairebé res. Que mig segle després que Luther King reclamés drets tan bàsics com feina i llibertat un poblet català es manifesti perquè vol "viure bé" només pot obeir a dues causes: o els convocants consideraven que "viure en pau" quedava petit en una pancarta i van afegir-hi el primer que se'ls va ocórrer tot i el risc de fer el ridícul, o els saltencs tenen tan cobertes les seves necessitats que únicament aspiren a viure bé, ignorant que aquí això només és possible si es fa carrera en política o es neix Borbó.

No consta que Luther King digués després de la frase "I have a dream, today" res sobre viure bé, i sí en canvi sobre igualtat entre races. L'home es conformava amb ben poca cosa. Seria perquè la manifestació de Washington la formaven pàries i marginats per motiu de raça, mentre que força gent de Salt el que vol és precisament un poble sense cap més raça que la blanca, o com a mínim amb clar predomini d'aquesta.

Enfront dels saltencs que legítimament volen viure en pau hi ha els que volen viure bé, però per això entenen tenir dret a triar el color, la religió, l'estatus social i inclús el vestuari dels seus veïns. Després, per viure encara més bé, esperen poder elegir-los segons la bellesa física i decidir-ne l'alimentació, no sigui que omplin l'escala d'olor a aliments exòtics. El súmmum del viure bé serà quan puguin expulsar-los del municipi -o millor, del país- sense haver d'al·legar molestos arguments legals.

Els racistes saltencs, com tots, amaguen en la xenofòbia les seves limitacions intel·lectuals. Escoltarien el discurs de King i pensarien que si aquell cony de negre avui té son se'n vagi a dormir i no els atabali més.