Mas, pero menos", per ara. És el perill d'anunciar, a bombo i platerets, que es va a formar el "govern dels millors". Encara no han transcorregut els primers cent dies de gràcia, i l'evident és que es tracta del "govern de les millors... retallades". En tots els terrenys. I això està calant en l'opinió pública.
Retallades segurament necessàries -potser discutibles en la forma i matèries- per la necessitat de reduir el dèficit públic, que el nou govern català s'ha trobat com a herència del tripartit socialista-independentista-ecologista. Forces polítiques, aquestes, que van fracassar en l'intent de governar juntes, encara que algunes coses van fer bé especialment en el camp social, com reivindica l'exconsellera Marina Geli, durant els seus set anys d'atzarós mandat.
Però estem, novament, en temps d'eleccions, ara municipals, a Catalunya, i aquestes forces desnonades clamorosament del poder aprofiten tot el que poden per desgastar a marxes forçades el Govern de CiU. Aquest govern que presideix Artur Mas està format per brillants acadèmics, però els títols dels quals no garanteixen que sigui el "govern dels millors" per governar. Després de les crítiques de l'expresident José Montilla, per a qui aquest govern en només dos mesos ha llençat per la borda els èxits de set anys del tripartit, l'alcalde socialista de Barcelona, Jordi Hereu, que es presenta a la reelecció, enfront del convergent Xavier Trias, ha arribat a qualificar de "govern de comptables" més que de "polítics".
Fins i tot des de les mateixes files polítiques, el diputat de CiU al Parlament, Antoni Fernández Teixidó, ha afirmat en declaracions a TV3, la televisió oficial, que considera un "disbarat" la "perdigonada de retallades" pressupostàries generalitzades anunciades pel Govern de la Generalitat. Per la seva banda, ERC commemora els cent dies de Mas presentant "les cent relliscades" del seu govern.
Mentrestant, Artur Mas es defensa tot demanant "temps i treball" i no deixar-se portar pel pessimisme, que farà més difícil sortir de la crisi, i recorre a la socorreguda crida al "sentit de país", que tothom s'adjudica i nega als altres. I reclama al PSC que "en lloc de donar suport cada dia, al Govern de Madrid, ajudi el Govern de Catalunya, que prou difícil ho té".
La sensació que va quallant és que Mas ho està trobant més difícil del que preveia, i que el seu Govern no és "el dels millors", sinó el millor que ha pogut, i que les seves primeres mesures tampoc no són les millors. Per ara, "Mas ..., pero menos".
