Cartes

MARIA SALIP CALVO. girona.

La protesta-indignació de tantes persones mereix una seriosa reflexió per tota la classe política. Com a càstig de la nefasta política del Sr. ZP (estem immersos en una misèria moral i econòmica insostenible) el poble ha votat PP i CiU majoritàriament. Però senyors, no badin, posin fil a l'agulla per recuperar la confiança i sortir d'aques?ta crisi. És inacceptable que la classe política segueixi mantenint l'estatus de privilegis que ells s'han atorgat, que els allunya del poble, i no sabem on podem arribar. Per favor senyors polítics, baixin del pedes?tal immerescut i es solidaritzin amb la gent que els ha votat, amb l'esperança d'un canvi real.

Comen?cin per rebaixar-se al sou fins arribar a un sou ètic, que en cap cas hauria de sobrepasar 3.000 euros (moltes persones amb un currículun extraordinari no arriben als 2.000) i acomiadin tants alts càrrecs innecesaris i obsolets, fruit d'una política injusta d'amiguisme. Treballin en i per al poble que això és la democràcia i canviïn lleis i jutges tan injustos que han permès arribar a les institucions els que donen suport al crim per imposar les seves idees polítiques, aquest ha estat el gran triomf del PSOE, suposo que així ja els han pagat el deute? Necessitem polítics amb esperit i vocació de servei, honrats amb valors i una base moral i ètica, n'estem farts de corrupció i privilegis. És intolerable que hagin rebaixat el sou als funcionaris i congelat el dels jubilats.

Eleccions

municipals; temps

d'esperança

francesc a. picas. la jonquera.

Felicitem els joves, noies i pares i mares de família que han donat el seu nom per formar part de les llistes electorals dels seus respectius pobles, viles o ciutats. És necessari que les persones assenyades, intel·ligents i honrades que estimen el seu poble o ciutat, col·laborin i facin un esforç per progressar des del govern municipal, l'agricultura, la indústria, el comerç, la cultura, el benestar general de les famílies, de la gent gran, de la infància, dels malalts i de la gent necessitada.

Els pobles que no arriben als deu mil habitants, que són la major part a Catalunya, per damunt de la política hauria de prevaldre les llistes obertes. En un poble mitjà o petit tothom coneix les persones que figuren a les candidatures, i això fa que a l'hora de votar no pots escollir els noms que vols. Et trobes amb persones que mereixen tota la confiança ciutadana i estan col·locats en candidatures diferents. Els pobles de la mida de menys de deu mil habitants fóra preferible que la llei autoritzés la llibertat d'escollir els candidats prescindint del partit polític, ja que governar pobles de mitjana població té més importància l'administració que la política.

També mereix gran importància la persona de l'alcalde. L'alcalde és l'aglutinant de les iniciatives municipals, i el portaveu de les millores ciutadanes. El seu esforç, intel·ligència i entusiasme repercuteixen en el benestar general dels ciutadans.

Desitgem que a tots els candidats que van sortir elegits el passat diumenge dia 22 de maig no els falti entusiasme i bona harmonia per la millora econòmica, social i cultural del seu poble o ciutat.

Ningú ha de considerar-se perdedor en unes eleccions municipals. Tothom té el deure de col·laborar per la millora i el progrés del lloc on viu i treballa. Cal demostrar que som un país modern, i una pàtria civilitzada.

Vell, també

molt indignat

kim durall. banyoles.

Sí, 70 anys de vida, molt indignat; i no només de la política i del poder financer en continu pacte d'interessos.

Indignat per la religió oficial de la intransigència que no deixa participar en l'elecció del Papa, ni del Rei, i que et precipitava a l'infern per pensaments dolents impurs de sexe, encara que duressin una dècima de segon, però que avui prohibeix el preservatiu en un món de sida i de pederàstia.

Indignat per l'abusiva propagan?da consumista que ens roba mi?lions d'hores inútils, que ens ren?ta el cervell fins a borrar-lo i em?plena de virus els nostres discos durs indignats. També per la persecució i abús de les multinacionals químiques, que van arruïnar la meva vida professional, sempre saltant-se la competència i l'objectivitat tècnica, i al sol servei de l'encariment, del malbaratament i de la contaminació culpable.

Indignat per la passivitat davant l'explosió demogràfica humana, amenaça de la Terra, la casa, en perill, de tots els animals. Indignat, a sobre, per l'horda de politiquets segregacionistes que en lloc d'unir pobles (amb el 100% dels seus gens iguals) de manera constructiva, participativa i d'ajuntar-los amb un sol idioma co?mú, fomenten el separatisme, el provincianisme i el caciquisme regional, per ocupar un lloc vitalici sense cap transcendència.

Sí, indignat en veure que els pitjors mals del ciutadà dimanen de l'egoista gestió d'elits del privilegi, de tirans que arrabassen el ceptre a la voluntat del Poble Sobirà ?(guerra de l'Iraq).

I ja em perdonareu que estigui particularment indignat contra les Administracions i la Direcció de la Mútua d'Enginyers de Barcelona, que van estar abans a favor del ?financer que em va robar un milió de pessetes de les de Franco, que del pobre vexat que ho va perdre per sempre, amb amenaces oficials que, ¡per reclamar-lo!, trencava la bona imatge dels seus no visibles del darrere vitalíciament recolzats en massa tolides poltrones per al càrrec de servei que mai presten.

El pont del Dimoni

M. ROSA ROIG FALGUERAS. Girona.

El passat dia 26 de maig, tingué lloc una reunió de senyores filles de Santa Eugènia de Ter i la Rodona, a Can Ninetes, a les 5 de la tarda. Tot i no ser programat, sinó que va anar de boca en boca, vàrem reunir 58 ciutadanes, no obstant hi havia una persona al darrere, que ho va enfilar, molt maca... Feia molts i molts anys que no ens havíem trobat, pràcticament des que anàvem a l'escola, va ésser molt emotiu, a totes ens feia molta il·lusió reviure aquell poblet, tan a la vora de Girona i tan estimat per totes nosaltres.

No cal dir que durant la xerrada va sortir el pont de Dimoni, que amb l'estructuració del nou barri de Girona l'any 62, el varen desmuntar i arraconar. Els santaugeniencs el voldríem veure col·locat. Que necessita l'Ajuntament firmes, en tenim moltes. És un pont romànic del segle XV, és un patrimoni que l'hem d'estimar.

Tal com fan els estudiants ?d'arqueologia, podrien amb bona voluntat muntar-lo els estudiants d'arquitectura... i amb bona voluntat també, col·locar-lo al darrere on hi havia hagut la fàbrica Marfà, a prop d'on passa la sèquia Monar...