compartiments estancs

Es pot matar dues persones, esquarterar-les, ocultar-les i posar després un lloc de gelats? Sí, perfectament. Gelats de maduixa, de iogurt, de pistatxo, de mandarina, al tall, de cucurutxoÉ Una cambrera encantadora acaba de servir-me un sorbet de llimona. Llavors m'ha vingut per pensar en Goidsarji Karrantza Zabala, la gelatera assassina que fins ahir mateix gaudia d'una reputació immillorable entre els seus clients. Com que no conec a les seves víctimes, he sentit una pietat provisional per ella en recordar la seva fugida de Viena, els seus intents per arribar a Barcelona (a la recerca de l'empara familiar, suposo), la seva entrada a Itàlia, la seva detenció... Ens referim a la maldat i a la bondat com si habitessin en compartiments estancs, quan conviuen d'una forma tan estreta que a vegades no es poden distingir.

Als EUA, un nen de 12 anys serà jutjat per l'assassinat del seu germanastre (un nen de dos). El fiscal ha sol·licitat que se'l jutgi com si fos un adult perquè se'l pugui condemnar a cadena perpètua. Ignorem si es tracta d'una pràctica habitual i si en ocasions es jutja als adults com si fossin nens, però tampoc el nen i l'adult viuen en compartiments estancs. Hi ha adults nens i nens adults. No sabem a la categoria a la qual pertanyen ni el nen assassí ni el fiscal perquè tot està confós. A Dexter, la celebrada sèrie de televisió, el protagonista és un psicòpata que només mata psicòpates. El bé i el mal estan lligats de tal manera en el seu cap que no hi ha manera de destrenar-los.

Em pregunto quina mena de venedor de gelats seria el fiscal de les línies anteriors. També em pregunto quina classe d'assassí seria jo. I em responc que dolent, no perquè no hagi desitjat acabar mai amb ningú, sinó pels remordiments. Els remordiments són una cosa molt antiga, en perill d'extinció. Serveixen per no fer coses lletges. Serveixen també per distingir entre el que es pot imaginar i el que es pot portar a terme. La gelatera creia que el que passa pel cap i el que passa per la realitat són la mateixa cosa. I no, cony, no tenen res a veure. Aquí sí hauríem d'acudir als compartiments estancs.