Aquesta setmana ha estat notícia el Consell d'Administració de Televisió Espanyola per haver decidit, amb posterior rectificació, poder controlar els informatius. Aquest és un de tants organismes que passen desapercebuts a la majoria dels ciutadans, els membres dels quals perceben una retribució inversament proporcional a la utilitat de l'ens. Els onze vocals del consell d RTVE, designats pels partits polítics, tenen un salari anual de 128.856 euros, molt més elevat que el del President del Govern i quasi el doble que el dels ministres. També tenen xòfer. A Catalunya tenim un consell similar a TV3, integrat pràcticament en la seva totalitat per persones que prèviament han ostentat càrrecs en els partits polítics. Perceben 115.578 euros anuals per fer ben poca cosa. I és que casar-se amb la política és un gran partit. Encara que les generalitzacions sempre són exagerades i injustes enfront de l'honestedat i la discreció que exhibeixen la majoria de representants públics (almenys els que ocupen els llocs pitjor remunerats), cal reconèixer que els alts càrrecs institucionals s'han convertit en un trampolí cap als més cobejats destins laborals. Els manuals de la democràcia proclamen que el trànsit per la política ha de ser passatger, eventual, gairebé circumstancial. Tan recomanable és aquesta dedicació temporal als assumptes públics que moltes constitucions han posat data de caducitat als mandats per evitar abusos, vicis i rutines que sempre resulten molt pernicioses. Els aparells dels partits, mutats en eficaces agències de col·locació, reallotgen els cessants en funció del mapa del poder territorial que controlen perquè cap dels dirigents amb capacitat d'influència hagi de molestar-se a omplir els formularis de l'atur o, en el millor dels casos, tornar a un antic ofici amb menys nòmina i privilegis. Altres afortunats aconsegueixen que el propi partit els busqui una manera de viure en empreses, públiques o privades, situades en els voltants de l'Administració o en la seva mateixa frontera ideològica. Quan la crisi ha reduït dràsticament l'oferta de recol·locacions, convindria aprofitar la conjuntura per desterrar la lleialtat com a valor de canvi i garantir que els escassos llocs de treball disponibles es distribueixin en funció de la capacitat i el mèrit dels aspirants.