Durant molts d'anys els matrimonis domiciliats a Catalunya que arribaven a poder commemorar junts els cinquanta anys de casats eren obsequiats per la Direcció General d'Acció Cívica amb una estada d'un cap de setmana llarg a la costa del Maresme. Nosaltres, el 13 d'agost del 2010, vam presentar la sol·licitud per poder-hi participar, però ara ja podem donar per perdut el temps esmerçat en tràmits al flamant edifici de la Generalitat de Catalunya a Girona. Sembla que no hem tingut prou sort: també hi ha hagut tisorada i s'ha suspès aquesta activitat. Suposem que per tal d'estalviar, no ens ho han pas comunicat ni per carta, ni per email, ni per telèfon.
Ens feia il·lusió passar uns dies amb altres persones d'edat similar, conegudes o desconegudes, i poder gaudir d'un temps d'esbarjo, com a dispesers convidats en un bon hotel. Sempre ens agrada conèixer gent amb qui pots conversar sobre temes adients a la nostra edat, i també fer alguna excursió. Per exemple, als que vivien habitualment a Barcelona els convidaven a venir a Girona i conèixer els aspectes més turístics de la nostra ciutat i viceversa. Els nostres amics i coneguts que hi havien anat en tornaven satisfets i meravellats, i tots ens recomanaven que hi anéssim quan ens correspongués. Fins i tot recordem molt bé un matrimoni amic nostre quan ens explicà que en el sopar de cloenda d'aquesta breu estada turística havien estat, juntament amb altres parelles, a la taula del President Pujol, i això els va encantar. Sempre tots feien uns grans elogis dels àpats, de les atencions que els havien dispensat els hotels, de les excursions, dels balls i festes que s'hi organitzaven, etc. Per això ens ho esperàvem amb il·lusió i ara ens ha sabut molt greu assabentar-nos que no hi podríem anar pel motiu abans esmentat.
Esperàvem poder viatjar fins una mica més enllà de la Tordera i passar uns dies com uns turistes vinguts de terres llunyanes i fer-hi una estada turística per primer cop, a tocar el mateix mar de la Costa Brava, però amb un paisatge completament diferent. En realitat era una activitat molt profitosa per al turisme en general, perquè sabem que eren molts els que visitaven Girona per primera vegada, i també altres localitatats catalanes, i que un cop acabada l'estada, sempre se n'anaven cap a casa amb moltes ganes per tornar-hi de forma particular amb alguns dels seus familiars o amistats. Estem segurs que era una promoció molt rendible; és cert que el programa "Noces d'or" costava uns diners però de cap manera eren malversats i és una llàstima que una "modista" o "sastre" inepte l'hagi suprimit.
