Barack Obama ha decidit que els Estats Units d'Amèrica votin contra el reconeixement de l'Estat palestí amb l'excusa que no valen dreceres en les relacions entre Israel i Palestina. Bonic argument del premi Nobel de la Pau si no fos que comparar els dos pobles com si hi pogués haver una negociació entre iguals és un sofisma. Precisament el no reconeixement de Palestina com a Estat independent és confirmar que hi ha un Estat fort i invasor i un poble sense Estat envaït, controlat militarment, dividit físicament, explotat, massacrat i menyspreat.

Puc entendre -que no justificar- que els nord-americans facin servir eufemismes per defensar els seus interessos polítics i econòmics a l'Orient Mitjà però, per què els hem de fer servir els altres? Per què costa tant dir les coses pel seu nom? Per què no denunciem clarament que Israel és un Estat racista que privilegia una població acabada d'arribar des de qualsevol punt de món sobre la població local establerta des de fa segles per no dir mil·lennis? Per què no expliquem que si justifiquem la "tornada" del poble jueu a la "seva terra" després de 2.000 anys d'absència qualsevol poble ho pot fer respecte a territoris ocupats anteriorment per ells, com és el cas del poble àrabo-bereber que va estar prop de 800 anys a Al-Andalus (actuals Espanya i Portugal) i "només" n'ha estat fora 500 anys? Per què no diem que Israel és una colònia occidental enmig d'una de les zones del món més riques en petroli? Per què costa tant donar a conèixer que la justificació de l'existència d'Israel és deu a la mala consciència d'Occident pel genocidi contra el poble jueu perpetrat pels nazis i els seus aliats a França, Itàlia, Polònia, Croàcia, Sèrbia i tants d'altres països europeus? Per què ens espantem per la futura i hipotètica amenaça nuclear iraniana i no per la real i actual de l'armament nuclear israelià? Per què fem els ulls clucs pel sistemàtic incompliment de les resolucions de l'ONU per part d'Israel? Per què deixem que Israel continuï administrant els territoris ocupats palestins sense que se'l castigui amb sancions econòmiques, boicots diplomàtics o amenaces militars de l'OTAN per fer-los tornar a la legalitat internacional i protegir la població civil palestina? Per què amagar que els palestins, farts de la corrupció i de la connivència de l'antic govern d'Al Fatah amb el govern nord-americà, van votar Hamas en unes eleccions democràtiques? Per què no dir clarament que el president Abbas va liderar un cop d'estat contra el govern de Hamas legalment i legítimament constituït?

Ja que la justificació de l'existència del poble jueu se sustenta en la privilegiada relació que té amb "l'únic i veritable déu", em sento legitimat a reproduir algunes estrofes de la cançó "Algunas preguntitas sobre dios" d'Atahualpa Yupanqui: "Un día yo pregunté: /Abuelo, dónde está dios. /Mi abuelo se puso triste, /y nada me respondió. /Mi abuelo murió en los campos, /sin rezo ni confesión. /Y lo enterraron los indios, /flauta de caña y tambor. (...) ¿Que dios vela por los pobres? /Tal vez sí y tal vez no. /Pero es seguro que almuerza /en la mesa del patrón."