Dilluns passat començava el flamant Basque Culinary Center, amb estrelles mundials dels fogons com Subijana, o Berasategui. Una iniciativa semiprivada, 8.000 euros per matricular-se i patrocinadors empresarials de primer nivell. Deixant de banda la qüestió de si és menys o més assequible, el fet és que la gastronomia entra per dret propi en el marc dels sabers universitaris. És una indústria potent, un art que ens brinda grans moments de gaudi i que té figures importantíssimes.

La pregunta més ràpida seria, fins quan esperarem a casa nostra, Girona i comarques incloses, a tenir una iniciativa similar? Tenint com tenim autèntics temples culinaris, de Llançà a Corçà, passant per Girona. D'Olot a l'Escala i Roses. Autèntiques referències de la bona cuina, amb trajectòria i innovació. Tenint com tenim la primera figura culinària mundial. El Centre Culinari Basc ve a demostrar també que la Universitat no és quelcom inamovible i tancat al futur de la societat. Cal un ens del saber dinàmic i permeable als canvis. Per això, i no s'escandalitzin, pensin que podem tenir en un termini no gaire curt estudis universitaris de futbol, relacionats amb la faceta d'entrenador, management i direcció empresarial de negocis esportius. Aquest, sens dubte, és el futur per fer d'aquestes capacitats humanes un saber en el seu sentit més ampli, i per arrencar-los del fanatisme i el populisme empresarial.

Naturalment, queda un debat més ampli, perquè si tenim la gastronomia i l'esport com a opcions universitàries, hauríem de mirar com es redefineixen les ciències humanes dins d'aquest nou marc de saber. Perquè dóna la casualitat que en el món de les noves tecnologies, més que mai, calen uns coneixements del món, de la Història, de la Història de l'Art, de la Filosofia, la Geografia o les Filologies, per saber com, de quina manera, i quin passat tenim a l'esquena per sostenir aquesta modernitat que se'ns escapa de les mans, la modernitat líquida que diria Zygmunt Bauman. Les carreres humanistes han d'estar imbricades en aquestes noves disciplines salpebrant de contingut, i d'humanitat, espais nous del saber que responen tant a interessos del mercat, com a una nova manera d'entendre la nostra societat, per dignificar tant la gastronomia, com l'esport o el turisme, si volen. Les humanitats, ens fan, simplement, éssers humans i no pas màquines de números i rendiments.