Aquesta setmana ha mort en Cisco del Carol, l'eugasser que tenia cura del ramat d'eugues de Molló que pasturaven a la vall de Rojà, a la cara nord de la frontera, en territori francès. Tenia 87 anys i va acompanyar les eugues a la vall de Rojà durant 60 anys, fins al 2006 quan encara en tenia 82. Les hi portava per Sant Joan i les tornava el dia de la tria de mulats d'Espinabell (jo l'escric amb b, reivindicant-ho) el dia 13 d'octubre. Aquesta pastura d'animals d'un poble espanyol a territori francès s'ha fet famosa per ser una excepció al Tractats dels Pirineus que va separar Catalunya en dos. De fet la seva popularitat va pujar arran d'un intent de l'administració francesa de prohibir la pastura de les eugues de Molló arran de problemes de pesta porcina a Espanya, fent servir com excusa la contaminació sanitària de les eugues cap a les vaques franceses que pasturen al seu costat. Llavors va haver d'intervenir el governador civil de Girona Pere Navarro que alhora va haver de fer servir els serveis diplomàtics de Madrid.

En Cisco va estar el suport d'aquesta migració temporal de les eugues de Molló a França. Ell ho va aprendre del seu oncle també Cisco que el va acompanyar força anys.

Casualment la setmana passada vam anar d'excursió a Mentet. Per nosaltres és com anar a fires, és la millor excursió del territori. Anar a Mentet és gaudir del trajecte, primer per la carena i el cap de Roc i després tornant per la vall de Mentet, passant pel refugi i per la cabana dels alemanys. Sempre hi ha ocasió d'explicar que la cabana la va construir un escamot de soldats alemanys que vigilaven el pas cap Espanya de possibles soldats aliats durant la segona guerra mundial i que, a les acaballes de la guerra, quan es van quedar sense reraguarda, van ser liquidats pels maquis francesos. La cabana va quedar allà per a ús de pastors i excursionistes fins que va ser cremada accidentalment per dues excursionistes belgues a finals dels anys 80.

Però el que més ens agrada d'anar a Mentet és l'estada a Can Richard i l'Angelina, el sopar, la tertúlia i el dormir. En Richard Cazanove, de 62 anys, és la persona que deu conèixer millor aquest tros de cara nord de Pirineu des de Carançà fins al Canigó. L'any 1982 va decidir amb la seva dona i tres fills en Jean, la Marie i en Jacques de 4 mesos, d'anar a viure a Mentet, poble que aquell any estava completament buit de gent. Van reconstruir una casa en ruïnes i van decidir viure dels serveis a la gent excursionista (gîte d'étape) i de l'explotació ramadera. A França fa molts anys que les ajudes de l'administració a les famílies que practiquen economia rural de subsistència són importants. Allà va néixer la Matilde, la quarta filla.

Vaig tenir ocasió de ser un dels primers hostes que la família d'en Richard va tenir a l'estiu de l'any 1982 i des de llavors he continuat anant-hi gairebé cada any. Hi he anat en totes les estacions i condicions, però en el meu record les millors anades só les del dia de Reis amb neu. L'Angelina és filla de pares exiliats espanyols. El seu pare és de Granollers i la seva mare d'Osca i sovint els hem trobat en les nostres anades. En Richard ha tingut ramats de vaques, de cabres i de cavalls. Un any es va cremar la cort de les cabres. L'any de la gran nevada,1986, el ramat de vaques va quedar assetjat enmig de la vall i va haver d'anar-hi un helicòpter militar francès a portar-los-hi menjar. La vida quotidiana transcorria entre el treball amb els animals i el trasllat dels fills a l'escola de Pi, superant el coll de Mentet, nevat a l'hivern.

En Richard ens ha explicat que des que tenia 9 anys fins 15 anys va anar tots els estius amb en Cisco a Rojà. Allà va aprendre a viure i estimar la muntanya, fet que va ser el que finalment el portés a viure a Mentet. En Richard és un home alt, fort, molt fort, caçador nat, capaç de fer dos viatges en un dia des de Vallter a Mentet carregat amb una motxilla plena d'ampolles de pastís. Explica d'en Cisco que, quan arribava a la vall de Rojà, s'afanyava a emplenar la cabana de pla Barrat convertida en el rebost. Matava uns quants isards i porcs senglars que els penjava a la barraca per assecar-los. En Cisco no tenia cap escopeta i matava els animals amb enginy. L'isard el matava preparant una trampa amb una planxa que posava dalt un roc d'un cingle. La planxa volava per sobre del roc, equilibrada amb un pes a l'extremitat de terra. A la part de la planxa que volava hi posava un grapat de sal que feia que l'isard hi anés i caigués al buit. El porc senglar l'agafava amb un llaç i les truites fent ús d'una mica de pastís que perfumava una bola de teixit plena de grana de gramínies, perfum que les embriagava lleugerament i les feia fàcilment assequibles per ser agafades amb les mans. En Cisco era un expert en la supervivència a muntanya, coneixia tots els recursos i trucs per guarir un animal i per trobar menjar. Tenia una mula que feia el transport automàtic des de casa seva a Fabert fins Rojà; ell la deixava el coll de la Portella de Rojà, la mula anava fins Fabert, on la carregaven de queviures, i tornava a Rojà. Explica en Richard que no es preocupava gaire si les eugues sortien del perímetre de la vall de Rojà, entenent que no feien cap competència a les vaques del seu voltant.

L'any passat ja no hi ha hagut cap eugasser a Rojà. La vigilància de les eugues les ha fet el vaquer francès. La transmissió del saber d'en Cisco no ha tingut continuïtat. Només ens queda en Richard amb la seva passió pels animals, per la cacera amb arc i les seves anècdotes, per mantenir el record d'en Cisco. Que en pau descansi.