Quan s'apropen unes eleccions apareix a Catalunya una processó de polítics als quals habitualment no hi veiem el pèl i que apareixen en aquestes dates demanant-nos el vot. És el desembarcament de polítics que un darrere l'altre per terra, mar i aire arriben de Madrid i que mostrant una familiaritat sovint forçada s'adrecen a l'electorat català.
L'experiència ens diu que a la gent que forma aquesta processó si se'ls dóna el vot l'agafen i desapareixen amb ell durant quatre anys i mai no es recorden dels problemes i les aspiracions de qui ha tingut la debilitat de fer-los aquest regal. Es tracta d'un fenomen que es repeteix una i altra vegada i sembla que no siguem capaços d'entendre que el vot cal donar-lo a la candidatura que més ens plagui d'entre les que representen directament i sense interferències interessos i aspiracions dels catalans.
Aquesta processó rara que es passeja per pobles i ciutats de Cata?lunya i que tranquil·lament ens demana el vot per fer-ne el que vulguin posteriorment a Madrid segons les seves prioritats confia en la nostra mala memòria respecte al que han fet des del govern o des de l'oposició en el Congrés i en el Senat.
Així quan Rubalcaba reflexiona en públic sobre propostes programàtiques sembla oblidar-se que ha estat i està en el Govern, que és el lloc més indicat per realitzar reformes si realment es volen fer. Així mateix, Rajoy ara sembla haver oblidat què féu el seu partit amb l'Estatut d'Autonomia aprovat pel poble català amb totes les garanties democràtiques o què fa o millor dir què faria amb la indispensable immersió lingüística. Tots confien en la nostra mala memòria, esperen que distrets en l'actualitat fugissera de la campanya electoral oblidem el que han dit i fet durant els últims quatre anys des de la vegada anterior que ja els veiérem passejar-se per Catalunya en aquesta estranya processó.
Fa molts anys que s'ha assenyalat com es de contradictori amb el que pensem el fet de donar el vot als partits de Madrid, però algunes inèrcies segueixen funcionant fins que un dia o altre tots anem veient que donar el vot a qualsevol dels components d'aquesta rara processó es renunciar a fer-nos sentir.
Arribarà un dia en que totes les opcions que es presentin a qualsevol elecció a Catalunya només representaran projectes, interessos i aspiracions d'aquest poble. La diversitat d'opcions cobrirà el panorama de totes les ideologies, però s'haurà guanyat un punt molt important, la força de l'electorat es traslladarà integrament a representants que l'endemà de les eleccions seguiran preocupant-se de forma prioritària dels problemes i aspiracions dels seus electors. La processó rara ja no sortirà.
