El govern estatal va calcular malament els imports anuals que havia de traspassar als ajuntaments en concepte de participació en els tributs de l'Estat i els va liquidar imports els anys 2008 i 2009. Aquests mateixos imports són els que ara reclama. Amb aquests diners, els nostres ajuntaments van pagar despesa en serveis bàsics a la ciutadania. Per això, haver de retornar-los suposa agreujar de manera exponencial la mala situació que ja estan vivint les finances locals i pot fer insostenible la viabilitat econòmica de molts ajuntaments. Els perjudicats seran directament els mateixos ciutadans que demanen i necessiten, avui més que mai, dels serveis que els presta el seu ajuntament.

Davant d'aquest problema originat per un error del Ministeri d'Hisenda, Oriol Junqueras, alcalde de Sant Vicenç dels Horts i president d'ERC, va ser el primer càrrec electe català que va demanar la no devolució d'aquests imports. Això era el mes de setembre i recordo una reacció molt simptomàtica. Alguns afins a CiU reien per sota el nas.

Els que reien, però, no van pensar en els ciutadans a qui ens devem tots. Al cap d'unes setmanes van anar apareixent posicionaments idèntics al de l'Oriol Junqueras. Des d'alcaldes fins al president d'una entitat municipalista catalana. Des d'ERC hi vam ajudar, distribuint una moció a tots els ajuntaments on tenim representació en la que demanàvem la condonació del deute.

En el Debat de Política General del mes d'octubre, el nostre grup parlamentari també va presentar una proposta de resolució instant el Govern de la Generalitat a donar suport tècnic i econòmic als governs locals de Catalunya que decideixin iniciar els tràmits per al no retorn de l'import que se'ls demana o la condonació del deute. També recordo molt clarament el resultat: hi van votar en contra CiU, PSC i PP. Paradoxalment, però, pocs dies després, la Vicepresidenta del Govern anunciava que la Generalitat donava suport a la proposta que li feien els municipis, en el marc del Consell de Govern Locals, d'exigir la condonació del deute.

Tot plegat ens demostra l'esquizofrènia d'un govern dit dels millors -i dels seus altaveus mediàtics- que és capaç de votar en contra o blasmar d'un posicionament clar i, al cap de pocs dies, adherir-se i erigir-se'n com a teòric i màxim valedor. I això em fa pensar que, per més valent que vulgui semblar el Govern de CiU, a la que grates una mica es demostra tremendament poruc.

L'opció d'ERC, com va demostrar Oriol Junqueras és la de la claredat, coherència i contundència. Dubto molt, vist els posicionaments amb un tema tan cabdal per als nostres ajuntaments i els nostres ciutadans com el que he explicat, que CiU pugui demostrar que està per aquesta opció. Ara veurem quina exigència demostra a Madrid la gent que aquests dies s'ha embolcallat amb la senyera.

Els nostres ajuntaments necessiten posicionaments coherents i valents com el que hem plantejat. Cal que els ajuntaments tinguin recursos per mantenir els serveis dels ciutadans. Sense recursos i amb la política de CiU, no anem enlloc.