Quan jo cursava el batxillerat al vell, però entranyable, Institut del carrer de la Força, els dilluns anàvem a classe amb un posat trist i pansit. El nostre professor de Llengua, amb un somriure de conill, que li era molt característic, ens recordava que els antics ja deien que post festum, pestum. És a dir que l'endemà d'un dia festiu i més encara després d'unes ?llar?gues o curtes vacances, la cosa es presentava una mica negra. Després ja se superava, però aquell primer dia postfestiu sempre resultava tristot. Per a mi encara era pitjor quan anava a l'escola primària. El dilluns era el dia que ens repartien les notes setmanals que havíem de portar a casa. Això comportava que al capvespre del diumenge ens entrés un neguit difícil d'evitar. Aquell estat de tensió durava fins que havíem rebut la cartolina que podia ser groga que corresponia a excel·lent; o verda, igual a notable; o vermella, símbol d'un aprovat just. L'ingrat detall de donar les qualificacions setmanals el dilluns en lloc de fer-ho el dissabte m'imagino que devia ser degut al fet de que els nostres professors eren religiosos maristes. La tarda del diumenge no anaven a cap espectacle i la devien destinar a preparar les qualificacions.
Aquest contrast entre l'eufòria del dissabte o de tota vigília, i l'ensopiment del dilluns o de l'endemà de les festes no és només propi dels estudiants de qualsevol nivell, sinó que afecta la majoria de les persones. Tots els dissabtes tenen el seu encant, però això augmenta quan es tracta de la vigília de les festivitats més assenyalades. Fins i tot m'atreviria a dir que som més feliços el dia abans que el mateix dia de la festa.
El dissabte de Rams sempre ha estat un dia lluminós. La meteorologia dirà si ho és o no ho és; però en el nostre interior ho ha estat i segueix sent-ho sempre. Tenim la perspectiva d'una setmana llarga de festes. Els venedors de palmes i palmons i de branques de llorer o d'olivera ens ofereixen la seva festiva mercaderia. Aquelles parades ornades de groc tirant a daurat i de verd esclatant, donen un to festiu a la nostra Rambla. Les pastisseries i els despatxos de les panificadores omplen els respectius aparadors de tortells de totes les mides. La tarda del diumenge tot aquell ambient s'ha esvaït; però ens queda encara molt per assaborir. Tota la setmana serà de preparatius de desfilades i de processons, i pels creients seran de celebracions extraordinàries. El dissabte es comença a viure la gran joia de la Pasqua. En l'aspecte material, quan encara no hem paït els suculents bunyols, les mones protagonitzen la oferta de les pastisseries. Es veuen els padrins que venen de comprar la mona, com l'endemà els fillols vindran de rebre-la.
El gran encert que han tingut els que disposen el calendari festiu del nostre país és que l'endemà de les grans festivitats -com ho són Pasqua i Nadal- sigui també festiu. Així el fet que Sant Esteve i el dilluns de Pasqua siguin festius evita que la tarda de la diada hàgim de pensar ja en el treball de l'endemà.
Una vigília que ha perdut tota la seva identitat és la de Corpus. Abans els gegants i capgrossos feien la seva primera sortida precedint la corporació municipal quan es dirigia a la Catedral, acompanyada de la banda de música, per assistir al res de les hores canòniques. Coincidia amb la sortida de la mainada de les escoles i la plaça de la Catedral s'omplia d'enjogassada quitxalla, mentre les campanes de la seu tritllejaven anunciant la festivitat que ja es començava a assaborir.
És molt sonada la vigília de Sant Joan. Els focs, els petards i els coets omplen l'ambient de soroll i de lluminositat. Les revetlles es veuen molt animades, especialment si el temps hi ajuda. En canvi el dia de la festa queda molt gris, i per molts no s'inicia fins a l'hora de dinar i encara mostrant les hores robades al descans nocturn.
La preparació de les Fires es viu pràcticament des del començament d'octubre. La Devesa comença a ser adaptada per rebre els firataires i les atraccions. Els comerços presenten les ofertes per la tardor. Les sales d'espectacles anuncien les representacions extraordinàries. El Programa de Fires i Festes fa la seva aparició. I el capvespre de la vigília es d'allò més animat. La cercavila dels grallers, el ball dels gegants, la lectura del Pregó, amb l'espectacle que el segueix. La plaça del Vi plena a vessar, presenta amb tota propietat la seva condició de centre de la ciutat.
Una altra vigília que ha perdut el seu tradicional caràcter és la de la Puríssima. Antigament les lluminàries donaven un to especial a aquesta vigília. Eren temps en què les nits de la ciutat es vivien en un ambient de foscor, l'enllumenat públic era pobre i escarransit; és l'època dels dies més curts. Anàvem a l'hora solar i a les cinc ja era ben fosc. Aleshores s'encenien les llumeneres instal·lades per aquella ocasió en finestres i balcons. Unes consistien en una renglera de bombetes, altres en uns globus. Les més senzilles, però també les més tradicionals, eren els gresols que encara es mantenien en algunes cases fidels als costums ancestrals. Carrers del barri vell i especialment el de la Força, que normalment eren ben poc il·luminats, aquell dia presentaven un aspecte insòlit. Després del toc d'Oració, les campanes de la Catedral iniciaven un festiu tritlleig, que era seguit pels demés campanars de la ciutat. En la nit d'aquella Girona recollida i silenciosa, les campanes es deixaven sentir en tot l'àmbit urbà.
I ja entrats en el mes de desembre ens trobem en les vigílies de Nadal. El Nadal es pot celebrar de moltes maneres. Qui només vulgui celebrar la festa tradicional es preocuparà de proveir-se dels pollastres, els torrons, els vins i la resta de complements per gaudir d'un dinar extraordinari. També hi haurà la preocupació de felicitar parents, amics, coneguts o clients. Uns ho faran amb una carta afectuosa i cordial, altres amb un christmast, escollit amb gust i interès pensant en la persona que el rebrà, altres amb una targeta estereotipada, amb una trucada telefònica que pot ser protocol·lària o molt viscuda i cordial, i els més moderns amb un missatge per correu electrònic. Acostant-nos més a l'essencial de la festa prepararem el pessebre, que pot ser un procés molt llarg i entretingut. Els actors dels Pastorets empraran moltes hores en els assaigs. I si volem preparar el Nadal amb l'esperit de l'Església ho farem en les quatre setmanes d'Advent, posant especial atenció en l'anunci de la vinguda del Messies que es troba en les profecies d'Isaïes i en la preparació dels camins per Joan el Baptista.
La vigília de Cap d'any la podríem comparar a la de Sant Joan, mentre que la de Reis ve a ser com la festa major de la mainada. Per als petits és la nit més misteriosa de l'any que pot acabar en una gran joia o en un trist desengany.
Les festes nadalenques hauran durat dues setmanes llargues, però l'endemà de Reis és qüestió de tornar a la feina i la rutina diària. La millor medicina per aquest mal és viure el treball amb il·lusió i esperit de perfecció i amb ganes de fer la feina ben feta. I agrair que tinguem feina quan hi ha tanta gent que en voldria i no en troba.
