Sempre he defensat que la responsabilitat educativa dels nens pertany als pares. Els progenitors tenen el dret i el deure d'educar els seus fills. I els fills han de tenir garantit el dret de ser educats pels seus pares en el si d'una família. Però, qui educa els fills? La resposta a aquesta pregunta es fa cada vegada més difícil. Per lògica i per llei natural hom diria que són els pares els qui eduquen els fills. I, tal vegada, així ha estat al llarg de molts anys de la història de la humanitat. Però cada vegada han anat apareixent diferents convidats a la llar que prenen part en aquesta tasca educativa, molt sovint sense la supervisió dels pares. Per tant, on queda aquesta responsabilitat dels pares?
Els estudis sociològics ens adverteixen que més del 60% dels nens estan exposats als continguts dels programes emesos per la televisió sense la guia ni la companyia d'una persona adulta. Aquest fet es dóna, especialment, en les hores del dia que segueixen a la jornada escolar. Tanmateix, són molts els nens que estan exposats, durant moltes hores, a diversos continguts que els arriben a través d'Internet o altres mitjans tecnològics. Els pares no en tenen el control. Els pares no poden exercir la funció educativa.
"Els pares podrien educar els seus fills amb facilitat parlant-los i llegint-los aquelles coses que ells voldrien que els seus fills coneguessin. Però els pares d'avui han de lluitar contra milers d'imatges que competeixen amb ells, i contra milers d'idees sobre les quals ells tenen un mínim control directe", escriu el professor Meyrowitz.
No es tracta de criminalitzar la tecnologia. No es tracta d'enyorar aquells temps d'abans en què tot semblava (només semblava) ser més senzill i més bonic. Es tracta tan sols de ser conscient que l'aparició d'aquests nous convidats a la llar han de fer replantejar la responsabilitat educativa dels pares. Cal cercar, amb enginy, noves maneres de fer arribar als fills els missatges educatius, curts i eficaços, que ajudin a desenvolupar en ells aquelles qualitats que els permetin fer una anàlisi crítica de tot allò que veuen o senten dir. Cal augmentar especialment aquell temps que els pares dediquen a parlar amb els fills. O, senzillament, aquell temps en què els pares es posen a disposició dels fills, sense pressa.
Més que cercar activitats extraescolars per omplir el temps dels fills amb determinades foteses, cal pensar i cercar quines són aquelles activitats que afavoreixen la convivència i el diàleg entre els diferents membres de la família. No hem d'enyorar el passat; hem de adaptar-nos al present, i avançar-nos al futur.
