Què importa que les pistes de l'aeroport de Castelló estiguin mal fetes si han estat concebudes perquè les persones hi passegin o hi berenin i no perquè els avions hi aterrin? A vegades ens perd ?l'a?fany perfeccionista. Ja sabem que un aeroport de joguina és un aeroport de joguina i que de cap manera pot oferir les prestacions d'un de veritat. Per què, llavors, invertir diners a aixecar les pistes defectuoses i tornar-les a fer? Aquesta obsessió pel detall ens porta a la memòria un moment de Toma el dinero y corre, aquella pel·lícula de Woody Allen en la qual uns presos que planegen fugar-se de la presó disfressats de guardians es posen també, perquè tot sigui perfecte, el calçotets i les samarretes dels funcionaris.
No cal arribar a aquests extrems de refinament ni per fugir de la presó ni per construir aeroports de ficció. L'avantatge dels avions imaginaris és que aterren en qualsevol lloc, per favor, prou disbarat ha estat la contractació de falconers que vigilen en horari continu l'espai aeri de la zona per controlar les rapinyaires. L'única rapinyaire verdaderament perillosa, i de la qual n'hauríem d'haver tingut cura abans, es diu Carlos Fabra, que es troba ja en franca decadència, buscant avals per evitar la presó.
Una altra cosa és que ens preguntem per què un aeroport de joguina ens ha sortit pel preu d'un de veritat. O per què l'estàtua gegant del fals pròcer que figura a l'entrada de les instal·lacions és de bronze i no de cartró pedra, com les figures de les falles, que el 19 de març es cremen i a una altra cosa. A veure on col·loques aquest cap gegant quan la gent de Castelló es cansi de fer pícnic a les pistes mal dissenyades de l'aeroport més famós d'Espanya. Aquest país sempre ha estat inflacionista des del punt de vista de les estàtues. Encara no sabem què fer amb les de Franco, que, a més, són eqüestres. Això ens passa per confondre la ficció amb la realitat. És clar que si li preguntessis a Fabra diria que no són les pistes que estan malament, sinó els avions. Si d'ell depengués, rectificaria tota la flota mundial, la qual cosa costaria uns diners. Quina loteria!
