Quan el Govern espanyol va explicar que l'exercici del 2011 es tancaria amb un dèficit públic del 8,5% del PIB en lloc del 6% que el Govern anterior s'havia fixat com a horitzó, va quedar clar que era impossible complir l'objectiu del 4,4% previst per al tancament del 2012, i que la correcció de la desviació s'havia de repartir en més d'un any. Per això, malgrat els escarafalls reglamentaris, els socis europeus estan entenent que aquell 4,4% es converteixi en el 5,8%: 1,4 punts, una mica menys de la meitat de la marrada. Però aquest alleujament de la pressió no s'ha repartit a totes les administracions de la mateixa manera: a les autonomies només els corresponen dues de les 14 dècimes de la descompressió, ja que la seva exigència passa de l'1,3% a l'1,5%. El conseller català de finances ha demanat en va que el Govern espanyol donés veritables mostres de coresponsabilitatat i incrementés l'exigència cap a l'administració central. El fet que els seus col·legues hagin votat majoritàriament la injusta recepta només indica que anteposen l'obediència política a la defensa dels interessos de les respectives comunitats. Carregar el pes sobre les autonomies és una decisió política gens innocent, perquè són les grans prestadores dels serveis de l'estat del benestar: la sanitat, l'ensenyament, l'assistència social, la dependència mai realment cofinançada. El repartiment desigual ens indica qui s'ha decidit que ha de pagar la factura de la crisi: les classes mitjanes i populars, que ja l'estan pagant en forma d'atur i reducció de rendes. Però la decisió també es pot entendre com a part d'un corrent de fons que s'orienta al desmantellament de l'estat de les autonomies, al qual s'acusa de malbarataments que, malgrat exemples sagnants, en el seu conjunt no són superiors, sinó inferiors, als perpetrats en el mateix període pels ministeris i organismes centralitzats. Escanyar les finances autonòmiques pot derivar en un desprestigi del model, i això aplanaria el camí a la seva reversió. Rajoy ja ha anunciat la seva reforma. El punt de mira, una vegada més, és l'administració catalana.