Tinc un absolut respecte per la Sindicatura de Comptes. Sobretot des que alguns polítics han deixat d'intentar influenciar en algunes de les seves investigacions. Però sóc conscient que en ocasions els informes de fiscalització es queden als calaixos dels consellers dormint el somni dels justos. I les seves recomanacions sovint no passen de ser només això: recomanacions que mai s'apliquen. I qui dies passa, anys empeny. Sí que serveixen per fer pujar els colors a aquells administradors públics que no fan les coses bé. O quan un jutge decideix investigar una corruptela, d'alguna cosa que sorprèn tothom però resulta que era un secret a crits, se sap que l'organisme fiscalitzador ja feia anys que havia detectat alguna cosa. Cas Millet, només com a exemple. Ara els colors els haurien de pujar als consellers del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). Cobren el 100% del sou durant sis mesos i el 80% durant 18 mesos una vegada han cessat. Mentre la majoria del país s'estreny el cinturó, d'altres com els membres d'un ens tan "fonamental" i "imprescindible" com el CAC continuen gaudint d'uns beneficis que ni els consellers del Govern.
