Això no és l'Evangeli", expressa la dita popular davant d'una afirmació poc veraç. Heus ací una fugaç porta d'entrada domèstica que té al darrere el pes de les generacions que ens han precedit.
La Bona Notícia de Jesús -aquest és el sentit literal del mot grec Evangeli- té infinitat de portes d'entrada. I no pot ser negligit en els debats religiosos i culturals de l'Europa del segle XXI.
En la celebració de l'Eucaristia -font i cimal de la vida cristiana-, l'Església Catòlica situa la proclamació de l'Evangeli al centre de la Litúrgia de la Paraula. Altres portes s'obren a través de la lectura personal, o dels comunitaris "Estudis de l'Evangeli". Però tots ens hem sorprès més d'una vegada en el pertinaç porta a porta d'alguns representants d'altres esglésies o sectes.
En el context d'aquestes iniciatives sorgeix al cor de l'Europa urbana un moviment evangelitzador des de l'interior de l'Església: la Missió Metròpolis. Per la porta gran. El llançament tenia lloc diumenge passat al Palau de la Música Catalana de Barcelona i continuarà al llarg d'aquesta Quaresma en dotze urbs d'Europa. A manera d'Olimpíades espirituals
Com en una simfonia inacabada, les veus de Sílvia Cóppulo, Josep Cuní, Luis del Olmo, Xavier Solà Vilaseca, Arturo San Agustín, Tomàs Molina, Carles Torner, Francesc Torralba reciten, amb regust de pregària, les paraules de Sant Marc: Comença l'Evangeli de Jesús el Messies. Un retorn a les arrels.
La senzillesa dels textos evangèlics, confrontats amb la brillant oratòria d'un Ciceró i un Virgili, sorprenia els grans oradors de la Roma envers l'any 400, entre ells al rètor Agustí d'Hipona. Així ho escriu el bisbe de Cartago a les seves immortals Confessions. Com una lletra sense esperit. Fins que el foc de l'Evangeli li arborà el cor.
