Si l'atur que patim i el dèficit que ens asfixia són responsabilitat exclusiva del Govern anterior, Rajoy i els seus haurien de deixar ja el romanço de l'herència rebuda i acudir al jutjat de guàrdia. No és possible que per robar una llauna de sardines a l'híper et portin a la presó i que per deixar un país en ruïnes et premiïn amb una bicoca al Consell d'Estat o a l'Endesa de Xile, per esmentar dues gangues recentment aparegudes a la premsa. Si el PP té proves, i sembla que sí, que la política del PSOE ens ha portat a aquesta situació agònica, no hauria de passar un dia més sense denunciar-ho. És que la gent, escolti, s'està morint a les urgències dels hospitals per culpa, segons Luis de Guindos, de la mala gestió del Govern anterior, és que ja no hi ha família sense un aturat en nòmina, valgui la contradicció, és que ens han pujat l'IRPF i ens han baixat el salari, és que han derogat a la pràctica la Llei de Dependència, és que donem classes sense calefacció, és que assistim a un desnonament diari, és que ja hem acceptat en silenci que una generació sencera se'n vagi a la merda, és que els que no se'n van a la merda se'n van a l'exili. I tot això no és res més que el principi, perquè ja sabem que quan passin les eleccions andaluses baixarà Rajoy del Mont Sinaí amb uns pressupostos de mort.

No ens entra al cap que l'autoria de tots aquests desastres no estigui tipificada en el codi penal. I si no ho està, és perquè entre els partits polítics hi ha una conxorxa i una solidaritat de classe insuportables, un avui per tu demà per mi, un joc de gàngsters que els contribuents no tenim per què aguantar un dia més. De manera que o l'assumpte de l'herència rebuda és una mentida, una més del ja llarg catàleg de mentides que ens està regalant Rajoy des de la campanya electoral, o és veritat. Si és el primer, talli's una mica, si us plau, perquè és que porta vostè mesos sense que surti una veritat per la seva boca. Si és el segon, apressi el Fiscal General de l'Estat, que potser estigui per això, per protegir el ciutadà. Si no ens queda més remei que patir els desperfectes d'una gestió desastrosa, que els responsables paguin almenys les seves culpes.