El Govern espanyol té una altra reforma pendent, diuen que a la cassola: aprimar l'administració pública. A l'últim consell de ministres s'examinà un informe per eliminar organismes i empreses públiques, i la supressió de duplicitats és a l'agenda. La pregunta és si s'atreviran a ficar el bisturí en el nucli dur de la burocràcia, a la nòmina dels funcionaris intocables, aquests que es posen de perfil i les veuen passar quan la resta dels llocs de treball del país estan amenaçats. Si el Govern creu que facilitar i abaratir l'acomiadament pot ajudar a sanejar les empreses, per què no s'ha d'aplicar el mateix principi a la cosa pública?

Però, si ens hi fixem, veurem que el president Rajoy és registrador de la propietat, un cos oficial al qual s'ingressa per oposició i es progressa per escalafó. La vicepresidenta, Soraya Sáez de Santamaria, és advocada de l'Estat, com Miguel Arias Cañete, ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. El ministre d'afers exteriors, García Margallo, és inspector tècnic fiscal de l'estat. El de Justícia, Ruiz Gallardón, és membre de la carrera fiscal. El d'Hisenda, Cristóbal Montoro, és catedràtic a la Universitat de Cantàbria. El d'Interior, Jorge Fernández, és inspector de treball. La de Foment, Ana Pastor, es funcionària del Cos Superior de Salut Pública. José Ignacio Wert, d'Educació, Cultura i Esport, tot i que va estar dues dècades en llocs d'alta direcció del sector privat, va ser el número u a les oposicions a la plantilla de Titulats Superiors de RTVE. I José Manuel Soria, d'Indústria, Energia i Turisme, va ingressar al molt restringit Cos Superior de Tècnics Comercials i Economistes de l'Estat, igual que el d'Economia, Luis de Guindos, que va ser el número u de la seva promoció.

És a dir, que la immensa majoria de membres del Govern procedeixen de la carrera funcionarial, del món de les oposicions, els concursos de trasllat i les places en propietat, del qual van saltar més d'hora que tard a la política com a continuació lògica d'una trajectòria als braços acollidors del pressupost, la taxa i l'escalafó. Es mínima minoria la que ha viscut el risc de l'emprenedoria i ha passat per la pedra de toc de l'èxit o el fracàs en el mercat. Ara, aquesta gent ha de reformar l'administració, que és la seva mare, i ho ha de fer amb l'ajuda dels alts funcionaris que nodreixen els seus gabinets.

Però cal ser justos: això és així perquè el món de l'empresa ho permet. Ja els està bé. S'estimen més deixar-ho en mans dels professionals i mirar d'influir des de fora.