Per María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, sabem que l'ocasió per convocar i fer una vaga general és quan un país voreja la plena ocupació, se signen convenis amb millores salarials superiors a l'índex de preus al consum i la gent va, "aivó, aivó", cantant a treballar. S'infereix que és un disbarat que els sindicats convoquin una vaga general contra una reforma laboral que ha fet desaparèixer els empresaris de la negociació, perquè per defensar els seus interessos ja tenen al govern i perquè estan ocupats calculant com rebaixar costos laborals, segons les noves taules de la llei.
És un disbarat que els representants dels treballadors afiliats parin de treballar i surtin a protestar contra una reforma laboral que produirà més atur (com ha reconegut el Govern) i que quan creï ocupació la farà més precària i pitjor pagada, com es desprèn del projecte. Ni hi ha motius ni és el moment: una vaga general espatlla la imatge d'Espanya, provoca la desconfiança dels mercats i, per tant, produeix més atur. L'únic atur legítimament produït ara mateix és el que porta la reforma laboral. L'anterior és reprotxable només i exclusivament a l'herència rebuda del govern socialista i a aquest se sumarà aviat el dels sindicats d'esquerres que no són al segle XXI, ni a Europa, on, per cert, hi ha sindicats més potents.
Vuit vagues generals va fer França el 2010 per la reforma del sistema de les pensions però França no és Europa i, quan ho és, té aquest caràcter frívol... vaja, que no és Alemanya. La concertadora Alemanya té esvalotats en vaga el sector públic, els controladors aeris, el transport públic i amenacen de sumar-se'ls els sindicats del metall, tots demanant pujades salarials superiors al 5%. Ara que hi caic, fan vagues quan, suposem, les accepta Cospedal.
