Són nombrosos els empresaris d'èxit que fracassen en la gestió dels clubs de futbol. Florentino Pérez n'és un exemple. Josep Delgado va pel mateix camí en el Girona FC. Els diners no ho són tot en el món del futbol. Els resultats depenen, en moltes ocasions, d'intangibles i de circumstàncies incontrolables. També és cert que amb una bona gestió existeixen més possibilitats de tenir un balanç favorable. No cal anar gaire lluny per veure un model de feina ben feta que té traducció en el terreny de joc. Ens referim al Llagostera. Amb un pressupost equilibrat, bon ull en els fitxatges, treball constant i coneixement en les decisions, el Llagostera s'ha convertit en un dels clubs més admirats del futbol espanyol. En el Girona FC, d'un temps ençà, es compleix una de les lleis de Murphy. Aquella que diu que tot el que és susceptible d'empitjorar, empitjora. I no és ni per falta de ganes ni de diners de la propietat. Tothom és conscient que, sense l'entrada de Josep Delgado, és molt probable que el Girona FC hagués desaparegut el juliol de 2011. La temporada passada va suposar un punt d'inflexió per veure el futur amb optimisme en un club fa dècades que sobreviu amb permanents vaivens. Va durar poc, com si la tranquil·litat i el Girona FC estiguessin condemnats a seguir camins divergents. L'actual temporada ha estat un rosari de despropòsits. A la inestabilitat en els principals càrrecs de direcció del club -empresarials i esportius-, s'han sumat els conflictes judicials, un ERO d'anada i tornada i una immensa plantilla de trenta futbolistes difícil de gestionar. Una temporada concebuda per realitzar un salt endavant, esportivament i social, ha portat a veure el primer equip en el pou de la classificació, més a prop del descens que de la continuïtat a Segona A. En el món del futbol, els balanços empresarials són els resultats esportius.
