Les darreres setmanes, el termòmetre de la percepció ciutadana sobre el futur ha tornat a baixar sota quotes que s'acosten perillosament al concepte d'inassolibles per a una població que comença a veure amenaçada la línia vermella de la seva pròpia capacitat de resistència. A cada anunci d'una nova mesura del Govern, o dels governs, s'obre una nova via d'aigua que enfonsa una mica més les esperances i ?tenyeix de negre la realitat. Les dades, massa fredes per expressar tot el que impliquen, demostren que estem assolint un sot del qual ja costa veure la superfície i la caiguda encara es fa més dura amb l'autosuficiència i prepotència amb què aquests ministres del PP ens volen fer empassar unes píndoles que ja sabem que no curen ni un trist refredat.
Per a aquests governants encegats per la qualificació dels mercats i la pressió internacional, els ciutadans hem passat a un segon terme i no s'adonen que corren el risc de fer-nos fora del mateix sistema gràcies al qual ells se sustenten i no perquè ens revolucionem, que ja no ens deixaran, sinó perquè espremuts com estem, aviat ja no ens quedarà res per donar-los. Ja poden seguir forçant les estadístiques tant com vulguin, ens poden intervenir fins al moll de l'os i ens poden treure tots els serveis que fins fa poc havíem considerat un dret, perquè al final només trobaran caixes i butxaques buides i una població capcota que no respon a cap estímul.
I encara que potser ni així s'adonin de la seva incompetència ni visualitzin cap a on ens estan duent, tant avall ens volen fer caure que irremeiablement acabaran caient amb nosaltres, i ves per on!, potser serà la primera vegada que ells mateixos ?s'hauran fet la revolució sense necessitat de revoltar-nos. És trist, però tot indica que ja no ?estem tan lluny d'aquest buit absolut.
