Les noves tecnologies avancen més ràpid que la capacitat humana per adaptar-s'hi. Quan comencem a entendre un aparell, resulta que ja ha quedat obsolet. Els nens i adolescents, per tenir un cervell en plena fase de maduració, tenen més facilitat per aquestes adaptacions. Blackberry, iPhone... Els smartphones són dispositius de darrera generació que combinen les funcions d'un telèfon i d'un ordinador. Ja no són cosa d'executius i han passat a mans dels nostres fills. Al nostre país, dos de cada tres nens de 10 a 15 anys posseeixen un telèfon mòbil, i molts d'ells ja tenen accés a un telèfon intel·ligent. Però de veritat sabem què fan els joves amb aquestes noves tecnologies?

Segons l'informe de l'Institut Nacional de Tecnologies (desembre 2011), el 90% dels pares de joves de 10 a 16 anys es mostren preocupats per l'ús que els seus fills en poden fer de l'smartphone. Preocupen les amenaces a la privacitat dels fills, l'accés als continguts inapropiats que circulen per la xarxa, o les possibilitats d'assetjament (ciberbullying) als fills. I preocupa la possibilitat d'addicció al mòbil, una sensació d'angoixa que confessen patir el 15,8% dels joves quan no tenen el seu telèfon a mà.

Què deuen fer els nostres fills amb el seu smartphone? D'acord amb les dades aportades per aquest estudi, el 91,3% l'utilitza per trucar, el 65,5% hi juga, i el 54,3% el fa servir per entrar a les xarxes socials.

I a quina edat el nen pot fer-se responsable de tenir el seu propi telèfon? Segons aquest informe tècnic, els nens s'inicien en la telefonia mòbil a partir dels 11 anys i accedeixen a l'smartphone a partir dels 13. Com sempre, davant de tota innovació tecnològica, cal ser prudents. No es tracta de negar el progrés. Es tracta de controlar-lo per evitar qualsevol risc innecessari derivat d'aquesta tecnologia en els nostres fills. I cal, com sempre, utilitzar aquestes noves tecnologies per educar.

Cal, en primer lloc, supervisar la compra de l'smartphone", interessar-se per les seves funcions i per quines són les aplicacions que s'hi poden descarregar. És important establir unes normes d'ús de l'aparell: quant de temps, on fer-ne ús, i quina ha de ser la despesa mensual màxima. Així mateix, cal una educació específica sobre la importància de la privacitat; és un fet que sovint es pot oblidar en un món virtual sense fronteres. Cal recordar que, en cas de problemes amb la privacitat, es pot recórrer als organismes públics, les entitats de protecció a la infància i a la policia. I, finalment, els pares estan en el seu dret d'adoptar les mesures de seguretat i supervisar, periòdicament, les descàrregues. Cal "domesticar" la tecnologia al servei de la persona.