Un amic em reenvia un missatge amb una idea força interessant. El reprodueixo tot seguit. Diu així: "Amics, estem en crisi i, per tant, a Espanya cal reduir el nombre de polítics. Per fi se sap el nombre de polítics que pul·lulen per Espanya. I, com era d'esperar, resulta que tenim més polítics vivint dels pressupostos que cap altre país d'Europa. Resulta que en tenim el doble que el segon de la llista: Itàlia. En tenim 300.000 més que Alemanya, que ens duplica en nombre d'habitants. Però, és que a més, Alemanya és molt més descentralitzada que Espanya, perquè té sis nivells administratius (Estat, Länder, Regions Administratives, Districtes, Mancomunitats, i Municipis), i Espanya només quatre (Estat, Comunitat Autònoma, Província i Municipi). Resulta que tenim 445.568 polítics; però només 165.967 metges, 154.000 policies i 19.854 bombers. Tenim més polítics que la suma de metges, policies i bombers. I aquests són els qui diuen que sobren funcionaris, o sigui, metges, policies i bombers. Per tant, s'imposa que el poble sobirà presenti davant del Ministeri de Treball un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per a reduir urgentment el nombre de polítics i minimitzar la despesa pública".

Deixant de banda que caldria comprovar l'exactitud de les xifres, és evident que falten més metges, més mestres i més mossos, almenys a Catalunya, i que en canvi sobren polítics amorrats a la menjadora pública, ja sigui estatal, autonòmica, provincial, comarcal o local. Ara bé, el que a mi em preocupa més és el que fan aquests polítics en actiu (o sigui, en plena operació d'engreix mitjançant una potent succió de la mamella pressupostària). És a dir, estic d'acord que és un escàndol que n'hi hagi més a Espanya que a Alemanya; però el que em preocupa és el que fan alguns (evidentment no pas tots) mentre són en actiu per assegurar-se una ben remunerada jubilació com a membres del consell d'administració de, per exemple, Abertis. En efecte, l'empresa del grup La Caixa que cobra peatges a Catalunya.

En aquest sentit, i em refereixo ara al tema dels peatges catalans i a la recent campanya ciutadana coneguda com "No vull pagar", són força interessants les declaracions del diputat Alfons López Tena que corren per Facebook i, evidentment, per YouTube. Deia el diputat de Solidaritat Catalana per la Independència que "parlen vostès que no s'ha de parlar de l'empresa. Doncs, mirin, com expliquen que a França, cent mil quilòmetres d'autopista, els beneficis de les autopistes siguin els mateixos que a Catalunya, amb 700 quilòmetres d'autopista, deu vegades més de beneficis a Catalunya que a França? Com ho expliquen?".

També denunciava que "vagin fent l'altra cosa, que és anar a la propietària d'Abertis, a La Caixa, a efectes de demanar condonacions de crèdits, condonacions d'interessos, a efectes de demanar tractes de favor, a efectes de col·locar exconsellers de la Generalitat, Francesc Homs. Prenafeta era al consell d'administració d'Abertis. A efectes també de col·locar en el consell d'administració d'Abertis antics ?responsables, com ara Miquel Roca i Junyent. A canvi d'aquestes coses".

I, finalment, una última descoberta potent: "Per tant, sí que disparem respecte a l'empresa, perquè no estem parlant d'una empresa, estem parlant d'un paràsit. Estem parlant d'un paràsit que capta el regulador i que per la captació del regulador es dedica a practicar el capitalisme ?d'ami?guets, el capitalisme que es basa en el BOE, el capitalisme que es basa en què les empreses i els ciutadans hagin de pagar, no peatges, que hagin de pagar el seu sotmetiment a una empresa que capta els reguladors, que els col·loca en llocs públics, que els col·loca amb una gran retribució, i que es dedica a finançar, a condonar i a perdonar interessos". O sigui, que, si fem cas d'aquestes declaracions, no hi ha ni un pam de net pel que fa a la relació inconfessable que existeix entre partits que han governat i que governen i grups empresarials catalans. Grups que per una banda han concedit crèdits milionaris a aquests partits, i que per l'altra, també tenen empreses amb beneficis milionaris i exclusius cobrant els peatges de les nostres autopistes. Tot plegat fa un tuf de descomposició (amb il·lusió!) que empudega.

I tanmateix, què ens pensàvem, que les campanyes electorals (europees, estatals, al Parlament, municipals) es paguen amb les quotes dels militants? Aquestes formacions (sobretot les que tenen possibilitats reals de governar la Generalitat) tenen uns deutes amb bancs i caixes brutals; tan brutals, que l'única manera de pagar-los o que els siguin perdonats (oh, miracle!) és allargar eternament el pagament de peatges a les autopistes catalanes. Peatges que (quina casualitat) una empresa del mateix grup s'encarrega de cobrar. Ells s'ho fan, entre ells, deixar-se diners i pagant-se el favor, i nosaltres continuem pagant autopistes el valor de construcció, manteniment i explotació de les quals ja hem pagat diverses vegades.

Per tant, escoltin, estic totalment a favor de l'ERO que caldria presentar al Ministeri de Treball, aquí al Departament corresponent, per tal de reduir urgentment el nombre de polítics. Però, a més, i un cop feta una bona neteja, caldria començar de zero pel que fa a les campanyes electorals, als crèdits i deutes que tenen alguns partits amb bancs, caixes i de retruc grups empresarials, i als favors milionaris que reben aquests grups per part de partits al Govern, ja sigui de la Generalitat o de l'Estat.