Avegades, darrere de l'aparatositat excessiva no hi ha res. Per això resulta tan decebedor desmuntar una joguina. O deconstruir a un individu. O analitzar un discurs. Si vostès repassen els debats previs a les eleccions franceses, s'horroritzaran de les hores i les pàgines que vam dedicar a discutir sobre les conseqüències que guanyés o perdés Hollande. Milions de paraules i de frases, millor o pitjor construïdes, sortien dels receptors de ràdio, dels aparells de televisió, o apareixien impreses als diaris. Si les paraules costessin diners, aquell desplegament verbal ens hauria portat a la fallida. Com que són gratis, només ens van fer perdre el temps. Al final, tot es va reduir a una mena de sí però no o de no però sí. Com que va guanyar Hollande, l'assumpte va quedar en un sí però no. Si hagués guanyat Sarkozy, viuríem en un no però sí. Obama, que és llest com ell sol i que posseeix la intensitat física d'un actor de Hollywood, es va manifestar amb una mena de "matrimonis gai d'entrada no", per abraçar més tard, en funció de les expectatives de vot i dels diners de la caixa, un decidit "matrimonis gai sí". És a dir, un no però sí que s'ha anat decantant cap a un "sí" diàfan. Poca retòrica verbal i molt aparell gestual. Això és el que funciona.
Quan la tecnologia ho permeti, haurien d'implantar-nos sota de la pell a tots i cadascun dels contribuents un comptador de paraules minúscul que registrés el que parlem, a la manera com el comptador de la llum registra els watts que consumim. Al final de mes, quan arribés la factura, ens vindria un patatús, signifiqui el que signifiqui patatús. I utilitzaríem la llengua amb més sentit. No dic que es cobrés des de la primera paraula pronunciada. El "bon dia" donat al cònjuge o als fills podria sortir gratis, igual que la resta de les al·locucions d'ordre pràctic imprescindibles per al funcionament de la vida quotidiana. Ara bé, sobrepassat aquest límit, a cèntim el vocable. I a dos cèntims els utilitzats en les converses amoroses, perquè els amants deixessin de dir-se tonteries. D'aquesta manera, nomès parlarien els enamorats de veritat. Pel que fa als polítics, els posaríem l'adjectiu a preu d'or.
