Cartes

Persona «non grata»

Gemma Pera Ros. Santa Coloma de

Farners.

La (presumpta) ingenuïtat del rei. Sembla que s´està posant de moda entre els municipis catalans declarar el monarca espanyol persona non grata. Realment no cal estar gaire al dia per sospitar els diversos (i inacabables) motius. Al Rei, però, que li deu vessar la ingenuïtat per totes bandes, l´han sorprès aquestes actituds més aviat hostils i n´ha dema­nat el perquè. Si som una mica saga­ços, però, podrem formular la se­güent hipòtesi: el rei té uns sants collons que se´ls trepitja i creu que pot anar fent de les seves i que la gent el deixi fer, per això el sobten aquestes rebequeries adolescents. Si la hipòtesi fos certa, seria força compren­si­ble la sorpresa del monarca davant d´aquests actes de rebel·lia, tan poc propis de xaiets dòcils, que és pel que ens deu te­nir. Però va, siguem empàtics, que no n´hi ha per tant, en realitat: no haver estat escollit pel poble sinó per un dictador, gaudir d´uns privilegis insultants, la possible impli­cació en l´intent de cop d´estat del 81, escàndols com el de Botswana, les infidelitats matrimonials... La gent per res protesta, es té aquest vici, què hi farem. Però clar, jo, si fos ell, també em preocuparia. Ser rei i tenir la intuïció que la monarquia té els dies comptats ha de ser tan inquietant...

Reconeixement

a l´hospital

de Santa Caterina

joan giralt i carme lluís. vidreres

Som un matrimoni de jubilats que en el termini de dos mesos ambdós hem estat intervinguts a l´hospital de Santa Caterina del Parc Hospitalari Martí i Julià (el 16 de març la Carme d´oclusió intestinal per neocòlon i el 14 de maig en Joan de neoplàsia de còlon dret). Podem dir que avui estem recuperats i esperançats per continuar poder essent útils a la societat aportant dades, suggeriments, ànims, que pensem ens pot haver donat l´experiència de ser octogenaris.

Creiem oportú, fins i tot convenient, deixar constància per escrit que en tot moment, malgrat trobar-nos tots plegats enfonsats en una desmesurada crisi, amb retallades de tota mena que tots tenim al cap, tant la Carme des del dia del seu ingrés a urgències fins a ser donada d´alta (des de l´11 de març al 4 d´abril) com jo mateix (des del 13 al 23 de maig) vam ser excel·lentment atesos pel que fa a l´equip mèdic i d´infermeria com per tota la resta de personal tècnic i auxiliar, volent així manifestar-ho públicament per mitjà d´aquest escrit. Creiem i afirmem que l´hospital de Santa Caterina exerceix la seva tasca amb una professionalitat excel·lent, escarrassant-se per a atendre el millor possible els pacients. I al nostre parer aconseguint-ho mantenint una tasca digna d´admiració i aprovació absoluta.

Finalment, de manera especial, reiterem el nostre reconeixement a l´equip del Sr. Jordi Sierra per la seva professionalitat mèdica i tracte hu­mà. Així doncs, molt agraïts!

Només els bancs han de salvar-se?

joan enric carreras mercader.

bellcaire d´empordà.

Cal que algú m´expliqui per què només cal salvar als bancs. Mireu, els diners no són un producte que avui creixi més o menys... és un producte que sempre és el mateix... el que passa és que està en butxaques diferents. Però ara el problema és molt diferent, i no els ho volen dir obertament... Els països que sempre han sigut productius (Alemanya sobretot) on la seva indústria transforma matèria base en coses útils, i ho ha fet correctament, doncs és un país ric, malgrat la guerra, malgrat la fusió amb l´altra Alemanya (que era pobra), i malgrat la crisi actual. Però la crisi actual només és producte de països com Espanya o Grècia, que això de «transformar matèria base en coses» mai ens ha entusiasmat... Nosaltres a altres coses, com per exemple fer créixer el nostre PIB a base de cada any apujar les coses, i després amb el totxo, doncs en un any apujar tres vegades... i és clar, a base de crèdit, a base de números, no de diners, i quan la bola s´ha fet tan grossa, doncs resulta que han deixat unes quantitats de diners tan grans, molt superiors als qui haviem guanyat treballant tota una vida i teníem els nostres estalvis, però com que teòricament eren aquests els diners a deixar, aquests no han augmentat tres vegades, i és clar, vinga ells a buscar diners on fossin, per anar fent la bola grossa, la que ara ha fet un pet, i encara que intentin salvar els bancs, no solucionarem res, atès que la nostra indústria mai serà productiva per poder tornar aquests diners i deixar d´estar endeutats. O sigui, una vegada salvats ells, tot seguirà igual, si ningú emplena les garrafes... sempre seguiran buides...

Model dogmàtic

i injust

Josep M. Loste i Romero. portbou

Les contundents retallades socials dels darrers temps, a Catalunya ja s´ha iniciat la tercera fase, es porten a terme per la crisi, però el rerefons no és la crisi sinó la naturalesa política; és a dir, que el que es pretén de debò és canviar el mo­del social europeu, carregar-se l´estat del benestar. Les retallades no deixen de ser un camí, molt mortificador, per endinsar-nos en un model dogmàtic i profundament injust, en què es vol substituir la justícia social per la caritat. La crisi ha estat, és, una excusa perfecta per «fer marxa enrere» i portar-nos a uns escenaris socioeconòmics més propis del segle XIX que no del segle XXI, en què l´esperança de vida es pot reduir radicalment