L'euro, tan alegre fins ahir, s'està ensopint com una planta mústia. Agafem de la caixa un bitllet de 20 per anar a comprar i sembla que portem a la mà la fulla d'un enciam mort. I quan el forner ens torna el canvi en bitllets de cinc, és com si ens lliurés quatre ocells agonitzants, amb el coll trencat, que potser no arribin amb vida fins a la pollastreria. L'euro, recorden?, aquell cadellet financer el naixement del qual va produir tanta alegria mediàtica, resulta que és idiota i que té mala salut, com els fills de les famílies reials en les quals es practica l'endogàmia. En a penes deu anys n'ha envellit cent. No hi veu, no hi sent i li fa pudor l'alè com l'agonitzant en l'estómac del qual s'estanquen els almíbars medicinals.
Té un la impressió que l'euro no val res. Si valgués, no el descarregarien sobre Bankia, per posar un exemple, d'aquesta manera, a cabassos, com qui bolca un camió d'escombraries sobre el fangar de l'abocador. El caviar val molt perquè és escàs, igualment com la tòfona o l'or. De l'euro en canvi se'n parla per milers de milions. Cinquanta mil milions per rescatar Grècia, cent mil milions per rescatar la banca espanyola, i un milió dos-cents mil, per cert, per compensar Rato del forat que ens ha deixat.
Pensa un en els seus estalvis, dipositats al banc de la cantonada, i resulta que ja no són els estalvis d'un, ja no són el resultat d'una vida de treball i totes aquestes coses que es diuen, sinó un conjunt de mostres orgàniques destinades a l'anàlisi clínica, trossos de teixit per a una biòpsia de resultats terrorífics. I el banc on guardem els estalvis és aquest frigorífic que no funciona, aquesta nevera vella a la qual s'encén el llum quan la tanques i se li apaga en obrir-la i que congela on hauria de refredar o refreda on hauria de congelar. L'euro ens ha mostrat de sobte la seva cara trista, com quan el pallasso es treu el maquillatge i apareix al darrere un funcionari del riure, un paio necessitat i fúnebre que menja per sopar mongetes tendres ofegades. La pesseta era trista, per descomptat, feia ferum de col llombarda bullida i de cols de Brussel·les, però l'euro s'ha quedat sense dents, pobre, en plena joventut.
