Una faula molt actual
ÀNGELA FERRER I MATÓ. GIRONA.
Isop fou el gran faulista grec que s’inventà totes les faules i que després passaren a Roma, en el neoclàssic França les actualitzà i d’allà vingueren a Espanya, ja que el que era francès era de moda; cal recordar que els nostres reis Borbons són d’ascendència francesa i era d’actualitat tot el que França feia en aquells moments. Repassant aquestes faules ancentrals, n’he trobat una que és de rabiosa actualitat encara que crec que la majoria ho seria donada la veracitat de totes elles. En el nostre món tan convulsionat actualment li va com l’anell al dit la moralitat que es treu de la faula que m’ha mogut a escriure aquesta petita narració i que no cal ni tan sols fer-ne una explicació exahustiva.
Diu l’esmentada moralitat, o sigui el final de la faula. Totes acaben traient-ne una conseqüència que ens diu unes veritats com un temple. Diu així: «Aquí al nostre món de prendre un pa / se’n diu robar; / i en canvi, d’escanyar els pobres / hi ha qui en diu fer bones obres». No ens recorda aquest adagi situacions d’ara mateix? Actualment hi ha qui roba per sobreviure i és engarjolat i tots els «grans lladres» que ens estant escanyant i ens han portat a la ruïna viuen feliçment amb els milions que han arreplegat.
És o no és actual l’Isop? Si ara veiés el nostre món i la seva aimada Grècia!
Prefereixen l’ecologia a la caritat
PEDRO J.PIQUERAS IBÁÑEZ. GIRONA
La nova normativa en matèria pesquera que debat la Unió Europea imposa que els peixos que, per la seva grandària, no es poden comercialitzar, han de ser duts a port. Abans, es tornaven al mar. Davant d’aquest canvi, s’havia proposat que aquest peix es donés a obres de caritat per ajudar en la manutenció de persones sense recursos. No obstant això, el Parlament Europeu no ho ha cregut convenient. Es destinarà a la indústria de fabricació d’aliments animals i part dels beneficis obtinguts serviran per finançar campanyes per evitar la contaminació de les aigües. Fins aquí molt ecològic, però molt poc social.
Un cop més, l’òrgan de representació dels ciutadans europeus mostra com algunes de les seves propostes i actuacions estan a molta distància de les veritables preocupacions de les persones que els han votat. I, a més, mostren una escassa proximitat pels qui ho passen malament en el seu entorn. Serà que ells tenen un bon sou, cobren bé les dietes, viatgen en primera i apliquen l’axioma «bé jo, bé tothom».
«Vísteme despacio que tengo prisa»
FRANCESC BUIXEDA CABRÉ. SANTA PAU.
Sí, sí, efectivament així és el refrany, però sembla que la classe política segueix amb els seus tretze, actuant precipitadament, tant la nacional com l’europea, aquests darrers per donar directrius o «aconsellar», i els del nostre país, que degut a la delicada situació d’endeutament desmesurat, han d’anar acatant-ho tot, encara que a vegades diuen que no en faran cas.
La cosa ve a conseqüència de les darreres accions en el despatx dels medicaments, la taxa catalana i el co-pagament estatal, que tot i que la Generalitat, en el seu moment, va dir que si s’imposava l’estatal no s’aplicaria la taxa (pendents de llegir la lletra petita), es veu que no han tingut temps de fer-ho, s’han desentès i ja l’estant aplicant. Bé, però el copagament de l’Estat és pitjor i molt més precipitat, es volia implantar a partir del dia 1 de juliol i no hi havia res preparat, solament la disposició oficial. El Ministeri diu que no hi ha problema, que els pensionistes vagin pagant i si es sobrepassa el límit establert l’Estat ja els retornarà la diferència. On s’ha vist una administració que funcioni així? La qüestió és cobrar com sigui i del més fàcil. Ara, restringir despesa no, encarregar un quadre d’un exministre per 190.000 euros no té problema, i de la dissolució de les empreses públiques que no funcionen i que tenen el seu consell d’administració cobrant? I d’aprimar l’administració i d’eliminar els càrrecs de confiança, i de les subvencions dels partits polítics, patronal i sindicats, etc., què?
Si precipitadament, sense pensar ni trencar-se la closca, el ciutadà calla i paga. Atenció classe política, us esteu passant quatre-cents pobles, heu trencat el gel de les retallades i ara no hi ha qui us pari, potser tindreu alguna sorpresa si seguiu amb aquest tarannà.
Les vacances d’estiu
JOAN ENRIC CARRERAS MERCADER. BELLCAIRE D'EMPORDÀ.
Estic llegint diversos articles sobre els nous horaris escolars i el problema que comporta que els nens facin tres mesos de vacances. Aquest derrer tema és important, per què fan tres mesos de vacances? Si després en veus moltíssims fent recuperacions i no sé que més... Crec que l’ensanyament hauria de ser això, una etapa a la vida per apendre el que després quan siguis gran hauràs de fer... Crec modestament que l’ensenyament hauria de ser en horari europeu en tot, també en els treballs, tothom jornada continuada fins a la 5 de la tarda...
Primerament perquè aquests nens, quan pasin del sistema escolar al sistema de treball, ja estaran acostumats, als qui realment ens costa entendre això som als grans, que encara fem dos hores per dinar i tot el que tothom sap (que no hauriem de fer), si volem ser europeus ho hem de ser en tot... Isi només cal fer un mes de vacances, doncs fem un mes de vacances i prou, per què en l’ensanyament n’han de fer tres...? Després no caldria inventar-se casals d’estiu, i coses similars... O si cal seguir amb aquest tema com economia submergida? Perquè és clar, qui fa després tots aquest treballs són persones que estan fent vacances i si intenten treballar en això, vol dir que si les vacances fossin només d’un mes, doncs no ho podrien fer perque estarien en el seu lloc de treball no?
És molt difícil restar costums quan aquests aporten benficis per alguns... malgrat el problema de molts pares mentre estan treballant. Una bona organització en els temps de treball laboral, ensenyament, serveis, etc, és el que cal per fer una vida constructiva... crec jo.
