Cartes

Recordant el dolorós 6 d'octubre de 1934

Francesc A. Picas. LA JONQUERA.

Amb dolor i alt sentit històric, recordem que a la nit del 6 d'octubre de 1934 s'implantà a diversos pobles de Catalunya una violenta revolució anarcomarxista. La principal víctima en fou l'Església catòlica.

A Navàs, un poble industrial de l'Alt Llobregat (Bages), fou assassinat de forma vil el senyor rector, mossèn Josep Morta, al mig del carrer, i cremada l'església. També en aquella nit foren cremats els temples de Vilafranca del Penedés, de Morell, de Vilanova i la Geltrú, de Castellví de la Marca, de Sant Jaume de Domany i parcialment el de Mataró.

Al poble de Subiracs detingueren el senyor rector i a punt de ser assassinat en saber que la Revolució havia estat vençuda a Barcelona, els milicians fugiren deixant-lo lligat a un arbre.

A Astúries la revolució anarcomarxista durà 9 dies. Foren assassinats 34 eclesiàstics, alguns d'ells professors dels fills dels mateixos assassins. El bisbe d'Oviedo, Juan Bta. Luis Perez, sortosament estava hospitalitzat a Pola de Godón. En assabentar-se de la tragèdia perdé la paraula i morí d'angoixa al mes just d'haver esclatat la revolta.

Les pilones

de la via verda

joan benet. girona.

Per enèsima vegada, s'han posat pilones tant a les Deveses de Salt com a les Hortes de Santa Eugènia amb el límit amb les de Salt, i en aquest lloc, per enèsima vegada, se l'han tornat a endur. També ha passat a la devesa de Salt, encara que recuperada. Aquestes pilones últimes son força més grosses i pesants que les anteriors i de més de dos metres d'alçada. Aquesta pilona en especial és posada per limitar el pas dels vehicle d'una zona a l'altra. Ha durat poc més d'un mes.

A les entrades a aquests llocs hi ha cartells que avisen que "Sols vehicles permesos". Però els vehicles que entren no porten cap distintiu i això fa que qualsevol que vulgui hi pugui entrar. Mentre els ajuntaments de Salt i Girona no facin un control efectiu, continuaran desapareixent les pilones molestes.

Així, hi hauria d'haver uns adhesius locals amb la matrícula, i que fossin renovables. Llavors els cartells haurien de dir "Sols vehicles amb distintiu". Els vehicles no s'arriscarien a entrar tan fàcilment i també es podria controlar els que són fora de la zona. Potser seria l'única manera que les pilones continuessin a lloc.

Reflexionem

Enric Mestres Girbal. Tossa de mar.

Sembla que el futur se'ns presenta més aviat tempestuós i que les petites picabaralles entre catalans d'un i altre parer seran força corrents.

En aquest context, uns mots d'agraïment a Diari de Girona per donar veu als independentistes i també als que considerem que ?l'autonomia, econòmicament i socialment, ens abocaria a més misèria.

Ja sé que parlar així en aquests moments de deliri patriòtic pot semblar la provocació d'algú que no s'estima Catalunya, però perquè m'estimo el nostre petit país no puc deixar que la rauxa s'imposi al seny i continuaré, si m'ho permeten, expressant la meva opinió. No hi ha dubte que les relacions entre les dues parts de la nació s'han de revisar, però no es pot fer amb amenaces sinó amb mútua comprensió i tocant de peus a terra.

L'independentisme es basa en dues mentides, mentides que els interessats a trencar la unió d'Espanya han convertit en dogma de fe.

La nostra història comença amb els comtats, que s'esbatussaven contínuament, fins que el de Barcelona es va imposar. Al casar-se el Comte de Barcelona (no de Catalunya) amb la princesa d'Aragó, el nom oficial fou "Regne d'Aragó" i encara que Barcelona tenia una gran autonomia en afers interns, tenia parla pròpia i era l'abanderada de la mar, mai va ser un país ?independent.

La Guerra de Successió va ?acabar el 1713 amb la pau ?d'Utrech, i en tot moment es parla de Catalunya com a part del reialme d'Espanya. Bona part del ?Principat va acceptar Felip V (com la resta de ?països) com a nou rei, però els ?eixelebrats estaments ?barcelonins que defensaven els seus interessos, volgueren ?continuar la batalla, causant ?inútilment dolor i pèrdues a tot ?Catalunya, dolor i pèrdues que els actuals eixelebrats volen repetir.

Reciclem voreres

i polígons industrials

Lola Arpa Vilallonga. peratallada.

Transformar el gris en verd, això és el que el Dr. arquitecte Enric Batlle (premi FAD) resumia en un diari fa pocs dies. En els darrers anys he pogut observar amb consternació com els ajuntaments del país, en nom del progrés, han invertit quantitat de diners en construir quilòmetres de voreres per connectar els pobles, totes elles amb excés de fanals multidisseny però sense cap arbre. I allà estan, mal aprofitades, i buides.

Com diu E. B. en el seu article, "als humans sempre els ha agradat caminar i el verd". A tots, grans, joves i petits ens agrada caminar i córrer, però no pas en espais ressecs i erms. No tenim necessitat que ens dissenyin moderns parcs tancats i decorats amb espècies exòtiques; tan sols volem poder agafar la bicicleta, el cotxet, el patinet o el bastó i poder anar d'un poble a l'altre, sense parar, però sota l'ombra dels arbres.

Així doncs, aquestes llargues voreres, o les àmplies avingudes abandonades dels polígons industrials propers a les ciutats, podrien ser uns espais idonis perquè els ajuntaments, amb poca inversió, reciclessin plantant un bon arbrat. De ben segur que els ciutadans ho aplaudirien, ja que recuperarien un plaer tan senzill com poder fer exercici, córrer i caminar, però sota els arbres i sense entrebancs.

Felicitats, pregoner, felicitats, Rafel Nadal

M. carme ribas i mora. filla dels fundadors de la desapareguda granja mora. girona.

Dimarts, enmig de tantes ?notícies nefastes i tràgiques que ens ?estan inundant fa dies, en vaig escoltar una de positiva, Girona ja té pregoner, el reconegut periodista i gironí de socarrel Rafel Nadal serà qui farà el pregó de les Fires i Festes de Sant Narcís 2012.

Som molts els gironins que quan arriben aquestes dates ?apostem per personatges que ?podrien fer el pregó, tots tenim els nostres gustos, però hem de ?reconèixer que a vegades els ?trobem més ?encertats que d'altres, igual que els cartells, per això ?tenim la llibertat d'expressar els nostres ?pensaments amb respecte.

Enguany l'elecció ha agradat a molta gent des que ahir es va saber la notícia, entre els quals ens comptem en Raimon i jo. En Rafel és gironí i d'arrel, germà del nostre exalcalde Joaquim Nadal, ha ?viscut la Girona grisa, aquella ciutat ?humida que molts deien negra als llibres, als poemes, però malgrat totes aquestes definicions de "La Girona que jo estimo", tal com deia el nostre pregoner en el seu llibre premi Josep Pla 2012, era la ?Girona de Quan érem feliços, mai més ben dit, aprofito per felicitar-lo pel ?llibre, no havia tingut ocasió i per l'entranyable dedicatòria que m'hi va fer.

Tinc el convenciment que ho farà bé, quan les coses se senten i es fan amb el cor no poden fallar. De família, a part de la pròpia i els gironins, no ni faltarà, però hi ?haurà unes persones molt ?especials per a ell, els seus pares, que tindran el goig de viure aquest feliç ?moment.

Felicitats i enhorabona a tots.

José Couso va morir a l'Iraq per trets de militars nord-americans. Per tant, és incorrecte dir que va ser "presumptament", com publicàvem a la Contraportada de dimecres passat.