Fa uns cinquanta anys, a les fires de Sant Narcís es presentava un estand diferent. Des d'un reclam publicitari que animava a entrar en el sorteig d'un tren elèctric, es convidava els gironins a conèixer una nova revista per a nens i nenes, el Cavall Fort. Ens hi apropàvem amb molta curiositat, amb les nostres famílies. No estàvem acostumats a veure néixer una revista dedicada als infants i joves i escrita íntegrament en català. Crec que varen ser moltes les famílies que allà mateix, sota els arbres de la Devesa, van omplir la butlleta de la subscripció. Entre altres, la meva família. I, ves per on, aquell tren elèctric (tota una meravella per als nens de fa cinquanta anys!) va anar a caure a casa. I puc dir que, al llarg d'aquests cinquanta anys, Cavall Fort no ha deixat d'acompanyar-me, adequant-se a les diferents necessitats de tota una vida. Inicialment, era la revista adequada per la nostra edat. En la meva joventut, Cavall Fort fou essencial per aprendre el català a través dels seus concursos i pàgines d'ortografia. Més endavant, mai va faltar a casa per fer les delícies dels meus fills. I ara és una revista que no manca mai a la sala d'espera de la meva consulta. Cinquanta anys d'història! I cinquanta anys de català i de bona cultura catalana.
Quan alguns profetes de calamitats parlen de perills i hecatombes, quan un ministre afirma que cal espanyolitzar els catalans, quan es tem que aquesta nostra llengua pugui ser eliminada del mapa, cal recordar l'exemple i l'estímul de Cavall Fort.
Va néixer d'un grup entusiasta, en plena dictadura franquista. No és fàcil que els més joves puguin entendre la persecució de què fou objecte la llengua catalana. I tal vegada, si no s'entén aquest fet, pot ser difícil imaginar l'enorme esforç que suposava la lluita de resistència activa i passiva per fer present el català en la nostra vida familiar i social. Els fundadors de Cavall Fort es van emparar en l'Església, únic reducte respectat per Franco. I així fou com els secretariats de catequesi dels bisbats de Vic, Girona i Solsona, i amb l'empenta de l'infatigable Josep Tremoleda ("el meu deure i el meu dret és treballar per reconstruir allò que ens pertany i ens han volgut aniquilar"), va néixer i va créixer una revista que ha esdevingut un important referent cultural al nostre país.
Cavall Fort continua essent una revista per a nens i nenes, amb un contingut que el fa apte per a un ventall ampli d'edat, que es caracteritza per donar uns continguts culturals i fer una defensa dels nostres valors. Malgrat la crisi, malgrat algun ministre, malgrat la davallada de tot allò que es ven imprès en paper i no té edició digital, malgrat tot, ... Per molts anys, Cavall Fort!
