El missatge de les urnes és diàfan: sí a la independència, però amb drets socials. CiU ha rebut un triple càstig. D'una banda, la urgència d'acabar amb la sagnia d'Espanya ha traspassat vot cap a ERC de qui té molta pressa i tem un pas enrere de Mas. Però el president també ha perdut en favor d'ERC vot de gent personalment tocada per la política d'austeritat: un no pot votar a qui li escatima el menjar. En tercer lloc, tot apunta que els més timorats de Duran han buscat refugi al PP esglaiats de l'aventura en terreny desconegut. Però el fet és que el nou les dues primeres forces del Parlament són independentistes. Els 50 de CiU són "indepes" ara referendats. L'antiga majoria autonomista ja és independentista. Independència + drets socials és el que ha donat 3 escons a la CUP. Els drets socials han premiat ICV-EUiA. C's creix per predicar una regeneració i abandonar el discurs contra el català. El PSC trenca aquesta tesi? No. La reforma laboral de l'ínclit socialista ZP va implantar a la pràctica el comiat lliure. Conclusió: l'espanyolisme contumaç suma 19 (PP) + 9 (C's). Té monstruosos altaveus i la força coercitiva de l'Estat, però només 28 de 135 diputats.
