Artur Mas ha fet un pa com unes hòsties i encara que sigui cert que ERC creix gairebé tant com minva CiU, no conec cap polític que no visqui els seus ascensos i caigudes com alguna cosa personal, fins i tot suposant que n'hi hagi algun de generós. I més si és el cap.
Aquesta vegada l'electorat no s'ha deixat atrapar per la pulsió patriòtica i ha pensat que, potser, aquest potiner informe sobre comptes suïssos i deslleialtat fiscal de Mas, el seu pare i el fill del pare (és a dir, Oriol Pujol), aquesta maquinació, hagi sortit del cervell sec dels nostres mortadel·los madrilenys, però quan els gossos lladren alguna cosa senten i fa anys que borden i en el lladrocini de Millet al Palau de la Música, per posar un exemple, hi havia derivacions visibles en direcció cap a la dreta catalana de tota la vida i més, però molt més: la traçabilitat no enganya.
No hi ha aval indiscutit per a Mas, però continua la majoria sobiranista (avís al PP), encara que se'ls multipliquen els nans: puja Iniciativa, i entra l'esquerra contrastada de la CUP. I creix -molt notablement en el cas de Ciutadans- el que en el llenguatge de catequesi del nacionalisme anomenarien "front espanyolista". Quina altra cosa es podia esperar? No es pot ficar una societat tan complexa, rica i interessant com la catalana -Barcelona és un node planetari- en un cabestre nacional monopolar; el món és un altre i la gent, també, gràcies a tots els déus. El PSC ha estat laminat per les dues ales dins d'aquest procés d'invocació de les essències (en procés, imparable, d'evaporació). Però el futur li pertany i el conquistarà a poc que es comporti com un partit socialdemòcrata i no permeti que la dreta catalana l'examini de catalanitat. Així és, a veure si es fa gran.
Catalunya continua donant-me alegries: han entrat més dimoniets i veus contestatàries al Parlament, no ens avorrirem. Sembla un parlament belga, però en realitat és italià: subtil, bigarrat, trampós, pactista, amb indústria i disseny. No sé si alguna vegada Catalunya serà independent, però ha nascut alguna cosa així com un principat milanès. A veure si ara parlem de coses de veritat.
