Fa aproximadament un any, Lawrence Summers, exsecretari del Tresor americà i antic rector de la Universitat de Harvard, va oferir a Nova York una conferència sobre el futur de l'educació: "És probable -va declarar davant els mestres de la ciutat- que en els pròxims vint-i-cinc anys vegem més canvis que en els últims setanta-cinc". El món es transforma ràpidament i amb ell les expectatives que l'economia posa en el sistema educatiu. La societat s'encamina cap a un model laboral extremadament flexible i competitiu, de caràcter global, l'èmfasi del qual es col·locarà en una sèrie d'habilitats -cognitives i no cognitives- diferents a les que van ser fonamentals en el passat segle. Irònic i sempre provocador, Summers va reconèixer que resulta més difícil "reformar un currículum acadèmic que moure un cementiri". Tot i això, es va aventurar a esbossar una sèrie de mesures que haurien d'implantar-se en les aules per avançar cap a l'escola del futur. En resumeixo algunes:
1.- Els estudiants han d'aprendre a manejar les dades estadístiques, analitzar-les i extreure'n conclusions. Avui dia, l'estadística s'ha convertit en una eina essencial en desenes de camps: de la medicina a l'R+D, del màrqueting a l'estratègia militar.
2.- Afavorir a tots els nivells el treball cooperatiu. Treballar en equip no només ajuda a comprendre amb més profunditat els conceptes que s'estudien, sinó que prepara l'alumne per a la seva posterior carrera professional.
3.- Les escoles han de plantejar un ús molt més intensiu de les noves tecnologies. Per exemple, gràcies a Internet, és possible que qualsevol col·legi col·labori en un projecte conjunt amb un centre d'Àsia, Àfrica o Oceania. D'altra banda, l'educació en línia permet accedir a classes magistrals en vídeo dels millors professors. Les universitats punteres dels EUA ja ofereixen en obert molts dels seus seminaris. L'èxit de la Khan Academy aniria en aquesta direcció.
4.- Des de petits, els col·legials han d'habituar-se a parlar en públic, a explicar i servir-se dels seus coneixements a classe.
5.- Un ensenyament cosmopolita és condició sine qua non. Els professionals del futur hauran d'enfrontar-se a una competició global. El món és cada vegada més obert i cal preparar-s'hi. Al mateix temps, Summers considera que més enllà de l'anglès, l'aprenentatge d'idiomes estrangers no és un factor crucial. No només l'anglès funciona com a llengua franca, sinó que a més l'ús de potents traductors informàtics facilitarà la comunicació.
Sens dubte, les recomanacions de Summers -a vegades, en excés, pragmàtiques- no poden aplicar-se immediatament a Espanya, on els problemes més apressants són altres: la comprensió lectora o la base matemàtica de molts nens és feble, continua essent habitual l'ensenyament merament memorialístic i el coneixement de l'anglès constitueix un repte pendent. El fracàs escolar arriba a un terç de l'alumnat, mentre que la creixent escassetat de mitjans i les reformes desenfocades no apunten en la bona direcció. Cert fatalisme pot fer-nos creure que es tracta de dificultats irresolubles, però l'experiència internacional invita l'optimisme, si s'actua amb decisió i intel·ligència.
La reconversió educativa és l'eix transversal de qualsevol política d'èxit a llarg termini.
