TEMPS AL TEMPS

Res li exigeix que convoqui eleccions dos anys abans. Però les convoca i queda malparat. Reacciona com un nen malcriat: tothom a córrer per arreglar la malifeta. Què són les exigències que li facin costat, les crides a la responsabilitat, quan és l'únic responsable de la situació creada? Quina autoritat té per reclamar generositat a ningú qui sols s'ha guiat pel seu interès sectari? Si no sap calcular, quina culpa tenim els catalans que sota l'arrogància del personatge sols hi hagi mediocre incompetència?

"Els déus enceguen qui vol perdre" deia el clàssic. Veritat. Es cregueren que eren un milió i mig, es cregueren que els quatre llepes oportunistes -que prestaven el vot per ocasió tant solemne- encarnaven el sentir universal, es cregueren que els catalans ens ho empassàvem tot... El resultat, ja el veieu.

Seria coherent que els que s'emplenen la boca de Catalunya governessin. Però ERC fuig de la responsabilitat com el dimoni de la creu. Sap que governar amb CiU significa riscos i sols vol assenyalar el camí, cridar a la consulta i a les essències, aguantar el govern el temps d'un embaràs i, si els catalans quedem exhausts pel camí, millor. Serà culpa d'Espanya.

El que passa, però, és que no sols el bloc sobiranista ha perdut dos escons, sinó que l'independentisme està de baixa. I més si ERC no vol governar. La majoria del Parlament està disposada a convocar consultes i altres divertiments -sols faltaria!-, però ni UDC, ni PSC, ni ICV són independentistes i no els mata la pressa. I menys als espanyols del PP i C's, que han augmentat set diputats. La correlació de forces ha canviat i l'únic soci a mig termini que trobarà CiU per anar venent els serveis públics i Catalunya a trossos, per continuar empobrint la majoria dels ciutadans i mimant els que tenen més recursos, és el que ja tenia, el PP. De dretes. Com ells. Al temps.