El costerut 2013

S'ha alçat ja el teló del 2013 i damunt l'escenari uns personatges taciturns i envellits representen un drama. Parlen de la llarga i profunda crisi i comenten situacions familiars desesperades. Es troben reunits en una rònega taverna, la porta oberta com a teló de fons permet ataüllar un ocre paisatge hivernal d'arbres despullats i el sol esmorteït no alegra la vista. Malgrat la tristesa que regna en el fosc recinte un emissari del regne, acabat de arribar, proclama: "Companys, s'albira un lleuger conat de creixement econòmic a finals del quart trimestre de l'any i per això hem de ser i exercir d'optimistes de mala gana. Hem de romandre forçadament il·lusionats i alegres, encara que semblem babaus per la resta de la comunitat".

Abans es parlava de la temible costa del mes de gener. Després de les festes dispendioses de Nadal, Cap d'any i els Reis, es començava l'any amb una pujada rosta i escarpada. Aquest any la crisi ha passat factura els dies de disbauxa consumista. Menys marisc, peix i precuinats. De nou un Nadal cuiner i carnívor, tal com s'acostumava antany; un cop acabada l'escudella i carn d'olla es menjava un tall de pollastre, un luxe considerable en temps de dificultats econòmiques. Recordo que el pollastre només figurava en el menú familiar pocs dies de l'any, per la festa major, Nadal i algun sant molt significat.

El gener i el febrer costaven de pujar, fins molts botiguers gironins ho aprofitaven per tancar l'establiment per fer vacances. Dos mesos amb una costa espadada durant els quals s'ingressava poc al calaix. Al març s'albirava bonança i l'alegria compradora en el mercat s'activava estirats per les ganes de fugir del temps fred hivernal i situar-nos de ple en la primavera.

Pocs dies abans de Nadal, en el mercat de Girona, un peixater em confirmava mals auguris en les vendes durant aquest període i afegí que l'any passat, en el 2011, col·legues seus, fins altres botiguers, com els de les perfumeries, es clavaren una patacada duríssima, puix ingènuament pensaren que la crisi no afectaria els seus productes. Ell va perdre diners en tractar-se de mercaderies fresques de consum i aquest any havia pres previsions, de tal forma que si algun client li demanava el peix i el marisc més car del mercat, només, ho acceptaria com un encàrrec, perquè aquest any ell havia deixat de posar a la parada llagostes i ostres gallegues vives. Si perdia alguna venda li compensaria el fet de no malvendre a preu baix aquests productes.

Un servidor contra els que alguns opinen he defensat sempre l'excés de consum raonable durant el Nadal. Potser perquè vinc d'un temps esquerp i eixut, de privacions alimentàries. Va ser durant el segle passat, en la dècada del seixanta quan començà la prosperitat de forma evident i el diner corria alegre i el Seat-600 circulava per les carreteres. Conseqüència del pas de la vida rural a la urbana, de la industrialització del país i de l'allau de fortes onades immigratòries. No era opulència el que es va viure, però sí que se celebrà la fugida de l'agre postguerra, que pensaren definitiva, d'aquells anys de carestia regida per una economia de subsistència. Va entrar el confort a les llars, també la higiene, les dutxes i els vàters en condicions salutíferes desterrant així aquelles comunes fastigoses de forats de fusta. Els àpats de Nadal pantagruèlics i el cava Codorniu o Freixenet reemplaçà aquell beuratge del vi gasificat, els torrons valencians foren les postres i no aquells farinosos sense cap gust que havíem deglutit quasi per força. La família es reunia satisfeta el dia de Nadal o de Sant Esteve en una taula de mantell blanc plena de bones menges.(Ben curiosa l'origen de la festivitat de Sant Esteve que naixé d'una exigència social: un dia perquè els membres de la família convocats a la casa pairal poguessin retornar al seus domicilis habituals).

Aquest Nadal sobrietat, austeritat, fi del consumisme compulsiu, o almenys, l'hem ajornat durant uns anys; espero que torni aviat perquè prefereixo més que es gasti i es dinamitzi la producció industrial tot creant llocs de treball, que no la situació actual que per culpa del baix consum es perden ocupacions i augmenta l'atur.

Cap raó determina que el nombre 13 sigui malèfic, portador de malastrugança. Enraonies! Tanmateix recordo que en el meu poble no existia el numero 13 en cap carrer, el que li pertocava portava el guarisme 12 bis. També els hotels l'eviten i és freqüent que l'habitació del número del primer pis que correspondria al 13 la disfressin amb la xifra 113, tal simulació evita que els supersticiosos no se sentin incòmodes dormint en una habitació maleïda. Cap argument justifica que aquest nombre sigui fatídic, malgrat que s'han produït casualitats relacionades amb el 13. La més cèlebre radica en el Sant Sopar; dels tretze comensals, dos d'ells, Jesús i Judes, al cap de 24 hores moriren. El capítol 13 de ?l'Apocalipsi prediu la vinguda de l'anticrist.

Tots els anys porten una dalla que va segant les vides de gent estimada o coneguda. Aquesta representació casi universal de la mort simbolitzada en un esquelet amb una dalla a la ma que talla les existències humanes és esgarrifosa. El 2012 fou un mal any per a mi, pèrdues reals i un trencament amb unes persones que estimo molt. Que l'any estrenat ens sigui favorable a tots i puguem arribar al 14 molt més engrescats.