Ha sortit Esther Cañadas a les revistes amb 14 quilos de més, i li ha faltat temps per aclarir que no és que s'hagi atipat de favada i torrons per Nadal, sinó que rep un tractament de cortisona. Fa poc la Casa Reial explicava que si el Rei està boterut i amb papada més pelicana que humana és a causa de la cortisona, nom que els no iniciats van creure que era el d'alguna princesa europea, potser Cortisona von Batten. La difunta Rocío Jurado també va sortir al pas d'uns fotos seves al mar que més semblaven el tràiler d'un remake de Moby Dick que una folkòrica capbussant-se, explicant que eren els efectes de la cortisona. Ignoro per quin procés mental la gent troba més maco confessar una o altra malaltia que reconèixer la golafreria, però ja s'ha imposat. No trigarem a escoltar les àvies -especimen que es cacacteritza per voler néts totalment esfèrics a fi de poder-los transportar rodolant- exclamant: "Quin nen més maco, sembla tractat amb cortisona!"
Hi ha una excepció, que és la del ministre Arias Cañete. Lluny d'excusar la silueta amb tractaments mèdics, va ser notícia fa anys quan, en plena crisi de les "vaques boges", sortia a cada moment per televisió endrapant filet de vedella per convèncer el poble de la seva inocuïtat. A penes s'ha començat a refer la població de vaca gallega autòctona d'aquell fet -la fam del ministre, no l'epidèmia-, quan Cañete torna a la càrrega, ara vantant-se de menjar iogurs caducats. Qui passa gana és perquè vol, ve a dir entre queixalada i queixalada.
Algú l'hauria d'advertir que ser ministre d'Alimentació no implica menjar-s'ho tot, abans no comenci a devorar micros en una roda de premsa o a mastegar el retrat del Rei que penja al ministeri. Si bé cap d'aquests actes afectaria el seu poderós aparell digestiu, l'un ens impediria escoltar-lo i l'altre el convertiria en reu d'injúries a la corona, ja que tan ofensiu és disparar contra el retrat del rei com menjar-se'l. Això sí: ben maco que està, dirà alguna àvia.
