Ara imaginin aquesta situació: una senyora de 48 anys, amb la vida feta, amb una monotonia rexalada, repetitiva i igual. Un marit convencional, uns fills agradables que fan la seva. Un dia troba una nova relació, i s'hi ?abraona com ho fa un explorador assedegat enmig del desert del Sàhara quan troba un oasi. Però en lloc de posar-li les banyes al marit, l'hi diu, i aquest, que té una vida monòtona i uns fills emancipats, ho accepta. I comparteixen espai, inquietuds i experiències.
La història és poc convencional, però defineix les parelles de tres que intenten dur la pesada càrrega en comú amb una esquena més que els ajudi, perquè potser són amics de tota la vida, i es respecten i s'entenen. Potser perquè no renuncien a la persona, per damunt de la convenció. Tenim l'acudit del burgès català que li diu al seu nou soci, enmig d'una festa: aquesta és la meva dona, i aquella d'allà, mentre assenyala a una senyora pèl-roja que riu, és la meva amant. No parlo d'aquestes històries clàssiques, sinó de les parelles que troben que dos poden ser tres sense problemes. Vegin que entre els actors, que viuen vides d'altres i des de sempre han tingut la moral ampla, que no relaxada, hi ha alguns exemples. Tenim Charlie Sheen, actor excessiu en molts aspectes, que comparteix vida amb dues senyoretes joves que podrien ser les seves filles. Em diran que a casa del senyor Sheen hi poden cabre dues dones, i cinquanta amics sense problemes. I tenen raó. Però les relacions a tres bandes existeixen, inspiren pel·lícules com Els somiadors de Bertolucci, i no poques novel·les. L'actriu Tilda Swinton, la protagonista d'Orlando, viu una relació a tres bandes més o menys ?estable. I també una cantant com Concha Buika, veu impressionant d'arrels guineanes i espanyola de militància. Hi ha qui ho prova, i no li fa gaire el pes. Com l'actriu Jane Fonda, que, casada amb el director Roger Vadim, es trobava com el bon home li col·locava al llit cada dos per tres alguna mossa de bon veure, perquè, segons explicava, ho necessitava per enfortir la relació. Però això ja no seria una relació a tres bandes, sinó multibanda, perquè no es basa en la confiança en un individu extra, sinó en la imaginació del sexe. Vadim és contemporani de la revolució del 68, però la barbarella Fonda no va resistir els sotracs de tantes emocions de llit, i va plegar veles. De vegades pots estimar dues persones alhora, i si ets correspost, com diria el bolero, la vida et somriu. Ara, si ho intenten, passin de la crítica social, resisteixin els prejudicis i tinguin ben clar allò que val la pena.
