Què fer?

En una conversa entre amics surt la pregunta clau: què fer davant de tant desgavell, davant de tanta brossa i davant de tanta ineficiència, què podem fer com a ciutadans si a l'altra banda aquells que haurien de fer en nom nostre fan però en nom seu i només en el seu propi benefici i si algun dia decideixen quelcom, aquelles decisions a qui menys beneficien són a aquells a qui representen. Buscant referències davant d'aquesta qüestió n'he trobat dues que em semblen significatives.

Aquesta mateixa setmana hem vist com els veïns de Bàscara han dit prou, farts d'accidents i de víctimes, han decidit tallar diàriament una carretera vergonyosa i deixada de la mà de Déu i hem vist també com els responsables d'arranjar aquell nyap ara s'afanyen a buscar mesures per minimitzar el desastre. Ja ho veiem, un fet tan simple i senzill com tallar diàriament la carretera els fa moure de la cadira, els fa sentir incòmodes i els fa veure un desastre que malgrat les nombroses queixes i gestions fetes fins ara no visualitzaven. Doncs, per què no, que tallin diàriament la carretera, aquesta i totes les altres que tenen abandonades i que són adob per als accidents i potser així s'adonaran de la seva pròpia ineficiència.

L'altre cas que em sembla lloable és el de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Faci fred o faci calor allà els tens, protestant en petits grups per la injustícia dels desnonaments, contra una banca deshumanitzada i amb una constància digna de la millor de les resistències. Segurament no han aconseguit girar la truita, però amb la seva persistència porten acumulades un munt de petites victòries i han aconseguit fer pujar els colors a més d'una sucursal bancària, donant visibilitat a un abús desmesurat i a una prepotència fora de mida. Aquesta és la resposta, fer allò que podem fer, dir prou ocupant el carrer i fent-ho davant dels seus nassos. I encara ens queda a la recambra el poder del vot.