Els responsables de CiU a Girona es van passar 32 anys criticant que el PSC fos l'únic partit que havia estat al govern de la ciutat. I reclamava alternança, la legítima alternança. Paradoxalment, el primer alcalde de CiU, Carles Puigdemont, va aconseguir aprovar el seu organigrama gràcies al PSC. Recordo: el PSC eren els que no volien el canvi, segons CiU.
Ara, per segona vegada, CiU ha hagut de recórrer al PSC per salvar una situació crítica. Situació en què els mateixos nacionalistes s'havien posat. Puigdemont va amenaçar amb una moció de confiança com a via per desencallar els seus segons pressupostos. Fins i tot l'exalcalde Nadal, habitualment mut i tan criticat per CiU, va fer una crida a la responsabilitat. El PSC aporta als comptes municipals una reducció de despeses supèrflues, noves partides per generar ocupació i que es compleixin els plans contra la pobresa infantil i l'atur dels joves, així com impulsar mecanismes de transparència en la gestió pública. Vist l'acord: calia tanta mala sang contra el PSC? El canvi de CiU era només qüestió de paraules?
