Canvi de rumb?

Aquests darrers dies el president de la Generalitat ens ha sorprès tot fent una crida a la reedició del tripartit. Ha demanat que ERC i PSC entrin al govern per tal de compartir conselleries i full de ruta cap al dret a decidir que és el tema monogràfic dels senyors Homs, Gordó i Junqueras.

De moment la proposta no ha rebut respostes dels destinataris. De primer, a ERC ja li va bé la situació actual. Mentre CiU és una cova d'imputats a on ningú no deixa l'escó, els republicans van pujant a les enquestes i pretenen arribar a les municipals amb un empat tècnic amb CiU, la qual cosa és del tot probable.

Per la seva banda, els socialistes diuen que el festeig d'en Mas és poc seriós. En Navarro té tants problemes sobre la taula que difícilment s'enfrontarà al PSOE, que ja ha amenaçat de trencar si continuen les derives independentistes del PSC. I la coalició amb CiU en aquests moments dificultaria enormement continuar junts en les properes conteses electorals. La família socialista espanyola ja no els permetria més provocacions.

Tot fa preveure que Mas haurà de continuar sol. I així anar morint a pessics. El seu lideratge ja no dóna per gaire més i el mateix Duran des de Madrid, i amb en Miquel Roca al costat, li acaba de passar una factura molt difícil d'administrar.

Molts analistes comenten que aquest camí cap a la independència del senyor Mas està arribant al final. Ens hem perdut al mig d'un pedregar insuperable a causa de les finances de la Generalitat. Si Rajoy i Montoro no surten en auxili en Mas Colell no podrà pagar les nòmines dels funcionaris el proper mes d'abril. És per això que en Mas ha reclamat als seus consellers un pas enrere i que intentin cercar aliances amb els ministres, malgrat que els d'ERC continuïn pensant que Madrid és el causant de totes les desgràcies de Catalunya.

De moment, l'incombustible Alberto Fernández-Díaz està salvant la governació de Xavier Trias a l'Ajuntament de Barcelona, la qual cosa semblava impensable fa uns mesos. I d'altra banda, CiU ja s'ha desmarcat de la moció de censura contra l'alcalde popular Garcia Albiol a Badalona. Pot ser casualitat, però en política difícilment els favors no tenen reciprocitat.

Mentre el panorama continua molt i molt complicat, ja des de CiU s'escolten veus que reclamen un canvi de gir en aquest camí cap a Itaca que no porta enlloc. La federació nacionalista només podrà continuar essent el pal de paller de la política catalana si sap administrar el país des de la centralitat política.

Si se situa en l'espai independentista, entre deu i quinze diputats dels cinquanta que ara té en el Parlament de Catalunya passaran a ERC. I això serà reclamat pels d'en Junqueras per tal d'assolir la presidència. En definitiva, poden patir una davallada semblant a la dels socialistes que quan han perdut el sector catalanista s'han quedat com a tercera força parlamentària i han estat desallotjats de la majoria d'ajuntaments.

Si de debò volen recuperar el terreny perdut, tan CiU com el PSC necessiten reflexionar a fons i no perdre ni els orígens ni la identitat. Han estat les dues ?formacions més importants a Catalunya en les tres darreres dècades, però avui ambues estan en caiguda lliure. Però tenen temps per redreçar aquesta complicada situació.

I mentrestant, el subdelegat del govern a Girona se n'ha anat sense acomiadar-se. Ha estat un vist i no vist. Cal que els dirigents del PPC pensin en un bon perfil per al substitut per tal de no repetir el ridícul que ha suposat l'any de vacances del ?senyor Carles Jaume a l'avinguda Jaume I de Girona.