Ami abans m'agradava més la fauna que la flora. Deu ser una qüestió atàvica, ja que el moviment dels animals excita l'instint de fuga, o el de persecució. Vol dir-se que si dónes a triar a un nen entre anar al zoo o al botànic, escollirà el zoo, per perseguir, encara que sigui imaginàriament, i ser perseguit, encara que sigui d'una manera fantàstica. Entre contemplar una olivera de 200 anys (200 anys d'una immobilitat agitada) i un cadell de lleó de quinze dies, qualsevol persona sensata, sigui o no adulta, elegiria el cadell. Per això les reserves d'animals són més visitades que les vegetals.

Jo tenia un estany mentre que altres tenen una granja a l'Àfrica. El vaig fer amb les meves pròpies mans, cavant un sot de la profunditat (o de l'altura, segons el punt de vista) d'una fossa comuna (uns dos metres). Una fossa comuna que vaig impermeabilitzar adequadament abans d'omplir-la d'aigua. Encara després d'això, contenint el desig imperiós d'omplir-la d'animals, vaig esperar que s'evaporés el clor i vaig deixar que l'aigua provinent de les canonades s'aclimatés a l'exterior, com un animal a la intempèrie. Quan vaig considerar que l'aigua ja era una aigua salvatge, pura, de les que omplen els bassals de primavera en els quals nien les granotes, vaig llançar a l'estany una parella de peixos i una altra de tortugues. L'estany va esdevenir en un èxit biològic, en un microcosmos on la fauna es desenvolupava sense pausa, encara que sense presses. Va arribar a tenir més de vint peixos i tres o quatre tortugues que es menjaven les cries dels peixos, contribuint així a l'equilibri del meu petit ecosistema. Tot era molt idíl·lic.

Vet aquí que l'any passat l'estany va emmalaltir i va provocar una mortaldat absoluta. No va sobreviure ni un sol peix, ni una sola tortuga, ni tan sols van tirar endavant les bestioles que havien ocupat de manera espontània aquell nínxol ecològic. Vaig recollir els cadàvers, els vaig enterrar i ni se'm va ocórrer substituir-los per altres. Ahir, després d'un any d'estar allunyat de l'estany, que vaig abandonar a la seva sort, m'hi vaig acostar i el vaig descobrir pletòric de flora. Hi havien crescut, de manera espontània, desenes de plantes que no haurien estat capaçes de prosperar al costat de les tortugues i els peixos. Ja no tornaré a tenir animals.