i els més optimistes podien pensar que el Girona FC es presentaria a l'esprint final de la lliga en zona d'ascens directe a Primera Divisió. En cas d'assolir un resultat positiu a Elx el proper cap de setmana, les aspiracions blanc-i-vermelles es convertirien en una autèntica realitat. Seria el candidat més solvent -al costat dels d'en Coro i d'en Xumetra- per tal d'assolir aquesta proesa, malgrat que encara li restessin compromisos importants com els de Vila-real o Almeria.
En aquests finals del mes d'abril, pensar en la Primera Divisió ja no és somniar. I això ha estat gràcies a moltes persones que han sabut fer d'un equip modest, un club que avui protagonitza moltes de les tertúlies esportives de l'Estat espanyol.
Fa només un any aquesta realitat era impensable. L'entitat estava en venda, a punt de perdre la categoria i amb el màxim accionista desaparegut i buscat per la justícia. Però el futbol és màgic. Amb un planter de jugadors inferior al de la temporada passada i un entrenador pràcticament desconegut, el rumb de la nau ha patit una transformació impensable.
No hi ha dubte que aquests són els grans protagonistes d'aquesta realitat, però també cal esmentar als membres del consell d'administració que ho han fet possible. La seva tasca, amb el president al capdavant, ha estat impressionant. Sense soroll, treballant de valent i cercant complicitats, han aconseguit tornar a omplir Montilivi i a la vegada il·lusionar una ciutat i una comarca amb el futbol.
Avui que gairebé tothom té problemes i que les notícies només ens porten disgustos, almenys el Girona FC fa feliços un munt d'aficionants, socis i nens que tenen a l'abast veure el Barça o el Reial Madrid en un escenari que fins fa poc era un autèntic desert.
Entitats com la Reial Societat, l'Osasuna, el Vila-real... poden ser exemples de com clubs modestos poden fer front a la màxima categoria. Això sí, sense estirar més el braç que la màniga ni fer disbarats. El mateix Nàstic de Tarragona va ser un exemple de com es podia afrontar un repte d'aquestes dimensions sense endeutar-se. Els milions d'euros de les televisions i l'esponsorització no tenen res a veure amb els ingressos actuals, per la qual cosa si el senyor Boadas continua i té seny, el Girona FC pot veure el futur amb optimisme. Això sí, sense fer volar coloms, per la qual cosa no cal buscar velles glòries -a l'estil Gerard, per exemple- sinó jovent que tingui ganes de fer-se un nom. I a la vegada gaudir dels contactes necessaris per a aconseguir cessions de jugadors a l'estil del mexicà Carlos Vela de la Reial Societat, que ha estat una de les autèntiques revelacions d'enguany.
És possible. I tant que sí! Però no cal tampoc oblidar la gent de casa, tot donant entrada noves promeses de les comarques gironines. El futbol base del Girona és potent i pot donar l'alternativa a joves que compensin la veterania necessària que exigeix una Primera Divisió. Cal viure aquests moments de joia amb intensitat perquè un final de temporada com el present costarà molt tornar-lo a viure. La ciutat i les comarques gironines tenen l'oportunitat de veure-ho i això no passa gaire sovint. Tan de bo que tot acabi com els jugadors i tècnics mereixen per l'esforç i sacrifici que han fet al llarg del campionat. L'ascens és a l'abast i econòmicament pot ser molt positiu per a molts sectors de casa nostra. No hi ha imatge publicitària més potent de Girona i la Costa Brava que un equip a l'elit del futbol espanyol.
