Cal agrair als veïns de Bàscara la seva persistència a bloquejar, durant 81 dies seguits, aquest nyap circulatori de la N-II. Els felicito i els admiro, per la fermesa demostrada. La seva lluita col·lectiva, a la qual es van afegir altres municipis, ha beneficiat tots els conductors que hi transitem força sovint.

Molta gent ara troba lògic el pas de desviar els camions per l'AP-7. I els sembla estranyíssim que a ningú no se li hagués acudit posar-ho en pràctica fa anys. La realitat? Si aquesta colla de gals ireductibles no hagués protestat, a hores d'ara encara estaríem comptant el nombre de tràilers, xocs i patacades. Queixar-se és útil: pot canviar inèrcies que semblen monolítiques.

Una part d'aquest èxit, esclar, el devem a Santi Vila. Seria injust no aplaudir-lo. Ara bé, encara falta trobar la solució definitiva per al corredor viari. El conseller aposta per desdoblar-lo. Jo li demanaria que no renunciés tan de pressa a la proposta de compactació entre nacional i autopista. Sembla una opció molt més positiva, senzilla i saludable.

Dit això, qualsevol persona que circuli entre la Jonquera i Maçanet convindrà que, tot i la perillositat actual del tram, hi ha un abans i un després des del cap de setmana. S'ha acabat l'anar patint tota l'estona enganxat al cul d'un camió, sense veure ni fava. Quin descans! Ara t'endinses per la N-II amb una tranquil·litat inusual, com si els de Google t'haguessin endollat al parabrisa unes ulleres de realitat augmentada, que et permeten descobrir des dels detalls del paisatge als vehicles del carril contrari. Ja ens tocava.